Planificant la sortida del 23 i 24 de novembre, esperàvem fer la primera sortida en condicions hivernals, amb neu nova. Al final, no ha pogut ser. El risc d'allaus i el mal temps previst per dissabte va implicar un canvi de rumb. I al final també de personal. Ni Josep ni Aleix van poder venir i vam anar amb la Núria amb la furgoneta fins a Coll de Nargó. Allà, agafem la carretera cap a Isona. Passem el desviament a les Masies de Nargó i, poc després, al quilòmetre 37, agafem el desviament cap a les Masies d'Aubàs. Seguim les indicacions de les esmentades masies i també del Coscollet. Potser un quilòmetre després de les Masies, el cartell que posa Coscollet ens convida a deixar la pista principal. Aparquem la furgoneta. Allí començarem a caminar l'endemà:
L'endemà, sense matinar massa, ens posem a caminar a les 9.15 h del
matí. Seguim la pista, ja secundària, uns 100 metres i la deixem per
agafar un sender a la dreta, amb senyals grocs i blaus:
Al principi la pujada és suau. Quan ens endinsem del tot en el bosc de
pi, aquesta es redreça una mica però tampoc de manera exagerada:
Ens incorporem a una ampla pista que ja no deixarem fins al cim:
L'haguéssim pogut deixar després d'un marcat revolt a l'esquerra, on surt
un sender que continua amb les marques grogues i blaves, però ens la vam
passar. Això va implicar fer més camí, però així vam fer un segon cim. Seguint la pista doncs, ens arribem així al Coscollet, a 1.610 metres d'alçada. Les vistes són força xules. Primer, cap al Coscollet:
Ja des del Coscollet, cap a Montserrat:
Cap al sud:
Cap al sudoest, amb el Montsec:
Cap al nordoest, amb el serrat de Carreu en primer terme, i el Montsent i el Tossal de l'Orri ja nevats:
Foto de cim:
En
tornar, ens arribem també al Tossal del Faig, de 1.566 metres, del qual desconeixem el
motiu del nom. Hi ha un faig proper, però molts més pins. Cap a l'embassament d'Oliana, a l'est:
Cap al nordest, el Cadí:
El Tossal del Faig, amb pins.
Foto de cim:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada