Al refugi d'Amitges ens vam trobar amb l'estimada Caterina, que estava treballant com a cuinera del mateix, i que tant ens va cuidar. Vam sopar allà i vam gaudir d'un vespre ben agradable i amb bones vistes:
Després de mirar ressenyes i ressenyes, ens decidim a escalar l'esperó "Konyoski" a la punta Estasen.
La via, graduada de 4t superior, a mi em va sorprendre molt per la seua duresa. Ja ens van avisar de que el grau a Amitges picava una mica, però no m'esperava que tant. Sort que el Lluís està fort i va poder resoldre els llargs delicats...
Jo només em vaig atrevir a fer un llarg de primer. Vam tornar cap al refugi ja bastant tard, on ens esperaven ja l'Ángel i la Núria, amb qui havíem quedat per anar a les agulles l'endemà. I l'endemà van arribar també l'Eli i la Lara. Vam decidir fer dues cordades: Ángel, Núria i Lara, a l'Agulla gran, i Lluís, Eli i jo a la petita, per a intentar la via Giraud-Arlaud.
Encara dubtem ara si vam anar o no just per on anava la via, però la tònica va ser similar a la del dia anterior... vam anar justets justets, sort del Lluís.
I baixant, vam tenir tota una aventura: lio monumental de cordes per a fer el rappel, i enganxada de la corda al recuperar-la després del rappel. En fi, que no vam batre cap rècord de velocitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada