dilluns, 14 de novembre del 2011

Pala del Teller, cim de la serra de Sant Gervàs

El diumenge, 13 de novembre, quasi dos mesos després dels darrers cims, vaig anar, en solitari, i després de dormir amb ma mare a Salàs de Pallars, al petit poble d'Adons, ja a l'Alta Ribagorça, per a pujar a l'alçada màxima de la serra de sant Gervàs.
A les 8 del matí vaig començar a caminar des del poble, a uns 1326 metres d'alçada, en clara direcció sud, seguint un sender ben marcat i ara amb cartells indicadors. En diversos moments, es veu com s'ha tallat la vegetació. En uns cinquanta minuts arribo a la carena de la serra de sant Gervàs. Portava una ressenya extreta d'aquesta pàgina web: http://sefobi.eresmas.net/Fitxers/gerv%E0s.html
La realitat és que trobar el pas del Portús era desviar-me una mica del meu objectiu, però em feia gràcia. A l'esmentada web, s'explica la dificultat per a trobar-lo. La sorpresa va ser que hi vaig arribar sense cap problema: Impressionant tall al mig de la carena, que permet el pas, de manera fàcil, de l'obaga, nord, a la solana, al sud, on s'obre la vista fins al congost de Montrebei. La part sud de la carena, en aquella zona, està solcada de diferents vies d'escalada esportiva que, aparentment, són de  dificultat considerable.
Però la gran sorpresa va ser observar tres voltors dalt d'una petita agulla. Em vaig quedar bocabadat i sense fer soroll, vaig atansar-m'hi i fent fotos. I en girar el cap, a la mateixa distància, més o menys, dos voltors més. No els havia vist mai encara sense volar. És molt típic, a tota la serra de sant Gervàs, veure els voltors voltant per sobre dels nostres caps, com així va ser tot el dia, però no tant veure'ls en repòs.
Després d'observar-los durant uns deu minuts, torno enrera per a tornar a passar pel Portús. És un tall a la gran paret calcària, d'un metre i mig d'amplada com a molt, i uns 20 metres d'alt, i que en alguns moments és quasi cobert. Tot un regal per a la vista i els sentits. Un cop altra vegada a l'obaga, intento veure per on serà millor anar cap a l'oest, cap al meu objectiu. No trobo camí i començo a transitar entre boixos bastant alts de manera incòmoda. Poc a poc es van obrint i ésent més baixos, alternant-se amb alguns ginebrons.
L'objectiu és evident i per tant, no hi ha pèrdua. Em sembla trobar el rastre d'un camí i el segueixo, però es torna a perdre. Vaig guanyant alçada mentre m'apropo al tall de la carena. Impressionant la paret que cau cap al sud. Poc a poc i sense pausa, arribo al cim de la Pala del Teller, després d'una hora i cinquanta minuts de marxa, a 1887 metres d'alçada.
El temps s'ha anat complicant i la vista no és tan xula com podria ser-ho. No hi estic massa temps i torno enrera intentant trobar alguna marca de camí. Més o menys la vaig trobant i arribo altre cop al camí del Portús, uns quaranta metres abans del mateix pas. Hi deixo una fita per si a algú altre li serveix. Només em queda anar baixant pel camí ben marcat per a tornar a Adons.
Us deixo algunes fotos:

El petit poble d'Adons.

Des d'allí es veu la segona alçada de la serra de sant Gervàs, la Torre de l'Avedoga, a 1836 metres d'alçada.

Des de sobre del Portús, a 1575 metres, obaga i solana de la Torre de l'Avedoga.

El Portús enfocant cap a l'est i la Pala del Teller. S'intueix el tall que hi ha a la roca.

El tall ja des de dalt, orientat d'oest a est, i que permet el pas del nord al sud.

El Portús des de dins.

Des de baix, l'est o el sud.

Tres voltors en repòs

Dos més

Vistes cap al sud. Es pot observar, sortint de la boira, el tall del congost de Montrebei, entre el Montsec d'Ares i el de Montgai.

Ja des del cim, vistes cap a la Maladeta. En sobresurt el sostre dels Pirineus, l'Aneto

També des del cim, vista cap a l'oest, on s'observa el cim de la Torre de l'Avedoga

Foto de cim amb els companys del dia...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada