dilluns, 19 de juny de 2017

La Serrera pel nord, la via més llarga i fora de ruta

Seguint amb la meua història particular amb el pic de la Serrera, crec que he trobat la manera d'arribar-hi més llarga, fins al moment, per la seua vessant nord. Bona estona fora de camí... potser es pot comparar amb la seua carena est. Ja el viatge en cotxe és prou llarg:
Quedem el dissabte al matí amb en Josep B. a Oliana. D'allí ens dirigim a la Cerdanya. Quan arribem a la frontera, agafem direcció oest, cap al coll de Porta per la carretera N20 fins a Les Cabanes. Allí, ens desviem cap a Aston i agafem la carretera que porta cap al refugi de Rulhe. Abans d'arribar-hi, a la cua de l'embassament de Riet i al cantó de la central, just en un revolt ben tancat a l'esquerra, deixem el cotxe:



dimecres, 26 d’abril de 2017

El Curavacas, sostre de la muntanya palentina

Uns quants dies de Setmana Santa anem en família a visitar els nostres amics Ángel i Nuria al seu lloc actual de residència, Palencia. Per al dissabte, tenim prevista una visita a algun racó de la muntanya palentina. Però la Laura diu que potser ja hem fet prou cotxe per al nen i em regala que anem a la muntanya palentina amb l'Ángel. Així per sorpresa i començant a caminar a les 12.30 h.!!!!, descobreixo el Curavacas:



dilluns, 24 d’abril de 2017

Cap des Clòsos amb Mountain Wilderness Catalunya

Cap de setmana amb previsió de fer dos dies de muntanya, marxar el 24 de març i tornar el 26. Com passa sovint, la realitat serà prou diferent.
Quedem a Tremp amb l'Aleix amb l'objectiu d'anar a dormir a Viu de Llevata, on han d'arribar fins a 7 persones diferents a passar la nit. Per al diumenge 26 hi ha prevista l'acció anual de l'associació Mountain Wilderness Catalunya.
Però la previsió meteorològica és realment "dolenta". En el nostre trajecte de Pobla cap a Viu ja comença a nevar, i ja aparquem a l'entrada del poble, decisió que serà ben encertada amb la que vindrà...



dilluns, 27 de febrer de 2017

Corredor de l'Andrea al pic dels Tres Estanys

Seguim la nostra particular història amb el pic dels Tres Estanys. El dissabte 18, amb el Joanet i l'Enric, anem a dormir a Ribera de Cardós. Objectiu, un nou corredor del qual no tenim notícies de que s'hagi fet. Amb aquest, ja serà el 3r a la cara est: Corredoret del "Ferran" i Corredor de la "Ballarina". Més els dos que tenim a la cara oest: Corredor "Arròs a la cubana" i la seua variant "Arròs a la cubana amb allets".
De bon matí, doncs, fem els quilòmetres amb cotxe que ens separen del poble de Tavascan i encarem la pujada fins al refugi de la Pleta del Prat, on deixarem el cotxe.
Comencem a caminar a les 7.25 h. del matí. El temps és magnífic. Anem progressant per terreny ja conegut fins deixar la pista i encarar la pujada contínua:



dimecres, 8 de febrer de 2017

El Taga, premi de consolació

Tot i tenir altres plans segurament més atractius, la mala previsió meteorològica ens fa ballar el cap fins a última hora: decisió? El Taga des de Bruguera i el coll de Jou. Quedem així amb els Aleixos el dissabte a la tarda i anem cap allà. Dormim a la Gona i el diumenge a les 8.10 comencem a caminar, a 1200 metres d'alçada:



dimecres, 11 de gener de 2017

Forat de l'Obaga de Massana

Divendres, 30 de desembre: Al mig de les vacances d'hivern, i per intentar trobar i veure una mica el Sol, programem una sortida fent una excursió a una cova: l'amagat Forat de l'Obaga de Massana. Es troba a la carretera del Doll, passat Camarasa i  en direcció cap a la Baronia de Sant Oïsme.
El camí no és fàcil de trobar. Així que millor agafar el trac del gps que podeu descarregar-vos aquí, tenint en compte que en el track fan una ruta circular. Si voleu anar i tornar en el mateix lloc, cal passar el punt d'inici aproximadament un quilòmetre i començar a caminar un cop el track deixa la carretera asfaltada. Comencem a caminar per un sender que va a parar a una pista, on ens posem a mirar el Sol:



dimecres, 21 de desembre de 2016

Pala Alta del Montroig

Dijous, 8 de desembre. Nou dia boiròs a la plana de Lleida. Amb unes quantes famílies de Llavors de Vincle, fem una excursioneta a la primera serralada mig important dels Prepirineus: el Montroig. Ens dirigim a la població de Vilanova de la Sal.
Un cop allí, seguim les indicacions cap a Montalegre, on deixem els cotxes i començarem a caminar: