dimecres, 20 de desembre de 2017

Pic Roi, vall de Boí

Una vegada més, les previsions meteorològiques clarament adverses ens fan canviar de plans i ens trobem repetint estada a Viu de Llevata: allí ens hi trobem amb l'Enric i els Aleixos. L'objectiu per l'endemà, el tuc de Carants i el pic Roi, vora els estanys de Pessó.
La previsió torna a ser bona però amb una sensació tèrmica de molt fred per culpa del vent. Així que ens vestim adequadament per a les inclemències i diumenge de bon matí, ja estem al principi de la Ribera de Sant Martí, en un revolt molt tancat a la dreta poc després del Pla de l'Ermita, vora l'estació d'esquí de Boí-Taüll, a uns 1.700 metres d'alçada. La sorpresa és que de vent, n'hi ha molt poc. El dia comença radiant.
El camí, durant una bona estona, i sempre per la riba dreta del riu, segueix el GR que es dirigeix cap al famós Port de Rus i a la Vall Fosca. Nosaltres hi ha un moment, indicat amb cartell, que ens dirigeix cap als estanys de Pessó, cap a la dreta:



dimarts, 19 de desembre de 2017

Pic Roies de Cardet

El cap de setmana del 2 i 3 de desembre, amb els Aleixos i el Josep volem anar al pic Hougarde, a la vessant nord dels Pirineus. Durant la setmana ens diuen que neva i la previsió pel cap de setmana és que ha de fer molt i molt fred per culpa del fort vent que hi haurà. Veient això, busco una opció que ens eviti les allaus i que sigui sortida de només un dia. L'Aleix P. és baixa degut a que està malalt. Decidim anar a dormir un cop més a Viu, i intentar el diumenge el pic Roies de Cardet. És un recorregut bàsicament de carena, fàcil, i això ens evitarà el possible risc d'allaus, encara que estarem més exposats al vent.
Jo sabia de l'existència d'aquest cim perquè fa molts anys vaig comprar en un bar de Barruera, una samarreta tèrmica que en parlava:



dilluns, 13 de novembre de 2017

Pic de Mussoles

Després d'un intent, frustrat pel mal temps, a primers d'agost amb l'Oscar, tornem a aquesta solitària zona de la Vall Fosca amb els Aleixos. Després de trobar-nos a Salàs el dissabte, 28 d'octubre, ens alcem ben d'hora el diumenge 29 per arribar-nos a Capdella. De la part alta del poble surt el camí, molt ben marcat, camí del Port de Rus, que comencem a seguir.
Aviat es veu ja el pic de Mussoles:


dimecres, 11 d’octubre de 2017

Pics Dellui, Mariolo i Fosser

El cap de setmana del 23 i 24 de setembre, enlloc d'assistir a les mobilitzacions pel referèndum, una colla de botiflers anem a dormir a Salàs de Pallars:



dimecres, 27 de setembre de 2017

Solitària al pic de la Serrera per la carena sudoest

El dissabte, 9 de setembre, vaig acabar de pujar al pic de la Serrera per tots els llocs, fins ara, que he arribat a imaginar. I ha estat fent-ho en solitari per la seua carena sudoest. Així, el divendres 8 vaig anar a dormir a casa de la bona gent d'AINA, a Canillo, Andorra. 
Dissabte de bon matí, doncs, agafo el cotxe i m'atanso a la vall de Sorteny, per començar a caminar per la vora del refugi de Sorteny, que es veu en primer terme en la següent imatge. La carena sudoest és la que es 
veu a la dreta del cim, al fons de la fotografia següent:


dimarts, 12 de setembre de 2017

El Portús familiar

En els dies de vacances a Viu de Llevata, van venir a visitar-nos la meua germana Ester i família. Així, el dimarts, 22 d'agost, anem al curiós indret de la serra de Sant Gervàs conegut com el Portús. Per començar l'excursió, hem d'anar fins al petit poble d'Adons. Allí ja trobem indicadors:



dimecres, 6 de setembre de 2017

Estanys de Tristaina, Andorra

Aprofitant les vacances d'estiu, els dies 16 i 17 d'agost, la nostra família i la de la Txell i l'Isaac vam fer la ja tradicional sortida d'estiu. El lloc escollit enguany van ser els estanys de Tristaina, a Andorra. Així, el dijous 16 vam quedar a la Seu d'Urgell (nosaltres veníem de la Cerdanya) i entrem a Andorra, amb una considerable cua de vehicles en homenatge a la Txell.
Després de dinar al lloc on es deixa el cotxe, en la carretera que va cap a l'estació d'esquí de Vallnord, passats uns pocs metres de l'escultura amb una O gegant, obra de l'escultor Mauro Staccioli, ens disposem a caminar: