dimarts, 12 de setembre de 2017

El Portús familiar

En els dies de vacances a Viu de Llevata, van venir a visitar-nos la meua germana Ester i família. Així, el dimarts, 22 d'agost, anem al curiós indret de la serra de Sant Gervàs conegut com el Portús. Per començar l'excursió, hem d'anar fins al petit poble d'Adons. Allí ja trobem indicadors:



dimecres, 6 de setembre de 2017

Estanys de Tristaina, Andorra

Aprofitant les vacances d'estiu, els dies 16 i 17 d'agost, la nostra família i la de la Txell i l'Isaac vam fer la ja tradicional sortida d'estiu. El lloc escollit enguany van ser els estanys de Tristaina, a Andorra. Així, el dijous 16 vam quedar a la Seu d'Urgell (nosaltres veníem de la Cerdanya) i entrem a Andorra, amb una considerable cua de vehicles en homenatge a la Txell.
Després de dinar al lloc on es deixa el cotxe, en la carretera que va cap a l'estació d'esquí de Vallnord, passats uns pocs metres de l'escultura amb una O gegant, obra de l'escultor Mauro Staccioli, ens disposem a caminar:




Retorn a la Pica d'Estats

Dijous, 10 d'agost, dins de la primera setmana de vacances, recullo al Màrius i el seu fill Blai, per portar-lo al cim més alt del Principat, la Pica d'Estats. Després de dinar a Àreu, enfilem el quart d'hora que hi ha fins al refugi:


dimecres, 2 d’agost de 2017

Circular al pic del Montroig

El cap de setmana del 8 i 9 de juliol quedem amb l'Enric N. i el Josep B. Objectiu del dissabte, arribar al refugi Enric Pujol. Per diumenge, els pics del Montroig.
Anem així fins al poble de Tavascan i agafem la pista que porta cap a la pleta del Prat. Uns quilòmetres abans, deixem el cotxe en un revolt a l'esquerra, on, uns metres després i a la dreta, surt una pista. Allí dinem i ens preparem per començar a caminar, a 1100 metres:



dilluns, 19 de juny de 2017

La Serrera pel nord, la via més llarga i fora de ruta

Seguint amb la meua història particular amb el pic de la Serrera, crec que he trobat la manera d'arribar-hi més llarga, fins al moment, per la seua vessant nord. Bona estona fora de camí... potser es pot comparar amb la seua carena est. Ja el viatge en cotxe és prou llarg:
Quedem el dissabte al matí amb en Josep B. a Oliana. D'allí ens dirigim a la Cerdanya. Quan arribem a la frontera, agafem direcció oest, cap al coll de Porta per la carretera N20 fins a Les Cabanes. Allí, ens desviem cap a Aston i agafem la carretera que porta cap al refugi de Rulhe. Abans d'arribar-hi, a la cua de l'embassament de Riet i al cantó de la central, just en un revolt ben tancat a l'esquerra, deixem el cotxe:



dimecres, 26 d’abril de 2017

El Curavacas, sostre de la muntanya palentina

Uns quants dies de Setmana Santa anem en família a visitar els nostres amics Ángel i Nuria al seu lloc actual de residència, Palencia. Per al dissabte, tenim prevista una visita a algun racó de la muntanya palentina. Però la Laura diu que potser ja hem fet prou cotxe per al nen i em regala que anem a la muntanya palentina amb l'Ángel. Així per sorpresa i començant a caminar a les 12.30 h.!!!!, descobreixo el Curavacas:



dilluns, 24 d’abril de 2017

Cap des Clòsos amb Mountain Wilderness Catalunya

Cap de setmana amb previsió de fer dos dies de muntanya, marxar el 24 de març i tornar el 26. Com passa sovint, la realitat serà prou diferent.
Quedem a Tremp amb l'Aleix amb l'objectiu d'anar a dormir a Viu de Llevata, on han d'arribar fins a 7 persones diferents a passar la nit. Per al diumenge 26 hi ha prevista l'acció anual de l'associació Mountain Wilderness Catalunya.
Però la previsió meteorològica és realment "dolenta". En el nostre trajecte de Pobla cap a Viu ja comença a nevar, i ja aparquem a l'entrada del poble, decisió que serà ben encertada amb la que vindrà...