diumenge, 12 d’agost de 2018

Trobada del camp "Sala U" a la "Peña Montañesa"

Sortida ben especial la del cap de setmana de l'11 i 12 de juliol, després d'una convocatòria de l'Anna Mi i l'Aleix Paraguaio. Per què? L'Aleix no va venir al camp de treball segurament més especial que hem viscut unes quantes persones: el camp "Sala U" del Grup Sardanista Montserrat a la casa de Meritxell, a Andorra, al 2009. Aquells entranyables adolescents s'han fet grans i van convocar una trobada perquè l'Aleix pogués conèixer aquell ambient.
Així doncs, l'Anna Mi, l'Aleix, l'Alba Co, l'Oscar i jo mateix ens dirigim a la vora del monestir de San Victorian, prop de L'Ainsa. Poc després s'hi afegeix l'Albert, que ve des de Benàs. Som pocs i trobem a faltar algunes persones.
Però això no ens despista del nostre objectiu. Fins a altes hores de la nit fem allò que tant ens agrada:



dimarts, 12 de juny de 2018

Pastiura i Fontlletera, i alguns més, sembla...

El cap de setmana del 9 i 10 de juny està marcat al calendari des de fa temps. És el cap de setmana de l'acció anual de Mountain Wilderness Catalunya. Pel dissabte 10 hi ha previst fer feina i per diumenge, una ascensió al Costabona i el Roc Colom, trobant-se, al cim del primer, amb uns representants de Mountain Wilderness de la Catalunya Nord.




dilluns, 4 de juny de 2018

Pics del Muntanyó i Picardes

Dissabte 26 de maig ens trobem a Tremp amb en Josep B. Amb l'Aleix Paraguaio i jo mateix hem sortit de Lleida. Anem fins a Espot i el principi del camí que va cap al refugi Josep M. Blanc, que surt de la carretera que va cap a les pistes d'Espot-esquí. Allí ens preparem i comença a ploure. Estem sorpresos, doncs per al matí, la previsió era bona... Esperem una estona i quan para, comencem a caminar cap al refugi esmentat.



dimecres, 9 de maig de 2018

Corredor "La Laura de Ca del Mestre" al pic dels Tres Estanys

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.
(Lluís Llach, Que tinguem sort)

Cinquena ascensió personal al pic dels Tres Estanys, i cinquena vegada sense fer-ho per la via normal. I amb aquesta crec que tanco el cercle començat a l'abril del 2015 amb el corredor del Ferran. Hem "inagurat" (si més no, no tenim constància que algú ho fes abans) fins a 6 corredors a aquest estètic pic (si es mira des de la zona de la Pleta del Prat): 3 a la cara est i 3 a la cara oest.
En aquest cas, amb el Joanet i l'Andrea anem el dissabte 21 d'abril i per la pista ja coneguda fins el ja també conegut allau que la talla.



dimecres, 18 d’abril de 2018

El dolmen de la Casa Encantada de Pinyana

Aprofitant les vacances escolars de Setmana Santa, amb el Ferran, i amb l'Aitana, el Marcel, la Rosa i el Xesco, anem a dormir a Viu de Llevata el dimecres, 28 de març. El dijous 29, després d'esmorzar, agafem el cotxe en direcció a Corroncui. Abans d'arribar-hi, un petit cartell a l'esquerra de la carretera, després d'un revolt també a l'esquerra, ens indica el començament del camí cap al dolmen.



dimecres, 28 de febrer de 2018

Pic i Bony de la Pala de Jan

Dissabte, 24 de febrer del 2018. Finalment, un cap de setmana on coincideixen la nostra disponibilitat i una bona previsió meterològica! Anem cap a la nostra estimada casa de colònies d'AINA, a la població andorrana de Canillo, l'Aleix, el Josep, l'Oscar i jo.
Allí dormim i diumenge de bon matí ens dirigim cap a la vall de Ransol. El nostre objectiu, el pic de la Pala de Jan, al fons i una mica a la dreta de la imatge:


dimecres, 31 de gener de 2018

Finalment, el Moncayo es deixa fer

Després de dos viatges infructuosos a la zona del Moncayo, encara que només amb un dia de començar a caminar sense arribar al cim, tornem a la zona. Les previsions als Pirineus són nefastes a tota la serralada, així que ens n'anem al Sistema Ibèric.
Així, al migdia del dissabte, 20 de gener, quedem a Lleida amb el Josep B. i en Joanet. Ens queden vora 260 quilòmetres passant per Saragossa, Luceni, Borja per arribar a Vera del Moncayo i agafar la carretera que puja cap al santuari i bar de "La Virgen del Moncayo". Aparquem la furgoneta i ens disposem a dormir a l'últim aparcament habilitat abans d'arribar al santuari. Fa vent, però fa bon temps i durant el viatge hem pogut veure el cim ben clarament.
L'endemà ens alcem amb una mica de vent, però tot ben despejat. Però quan comencem a caminar, la zona de la muntanya ja està tapada. Cap a l'est, però, les vistes són espectaculars amb la sortida del Sol: