dimarts, 17 de setembre de 2019

Punta de la "Brecha Superior de Llosás"

Amb l'Aleix teníem pendent d'anar a l´últim 3.000 fantasma ja catalogat encara que pendent de publicar al blog. Amb ell i la Silvia, els meus nebots, marxem cap a Benasc el dissabte, 14 de setembre. Pugem per la pista de la vall de Vallibierna i dormim a la furgoneta a la vora del refugi del Puente de Coronas, una mica per sobre dels 1.900 metres d'alçada.
La previsió no és gaire bona per al diumenge. Posem el despertador a dos quarts de sis del matí. Està tapat, però no plou. Però és acabar d'esmorzar i comença a ploure una bona estona. Para, però continua tapat. No ho veig gens clar, però al final ens animem. A les 7.40 comencem a caminar.



diumenge, 1 de setembre de 2019

L'Anna Mi arriba al pic de la Serrera, per fi

L'estiu passat, l'estimada Anna Mi em dóna una sorpresa gran: no havia pujat mai a l'emblemàtic i incomparable pic de la Serrera. Evidentment, hi havia de posar remei. Així, el dissabte 31 marxem de Lleida amb el Màrius, la Núria, les Elenes i ella. A Ponts ens trobem amb l'Aitor, fill del també estimat Alfredo.
Anem a dormir a la també estimada casa d'AINA, a Canillo i, davant les males previsions meteorològiques, decidim no fer la prevista ruta circular pujant a la Serrera, la Cabaneta i l'Estanyó i anem a fer la via normal per la vall de Ransol al pic de la Serrera. Per evitar el mal temps, ens alcem a les 4.45 del matí i a les 6.15 h. ja estem caminant amb els frontals. Evidentment, no hi ha fotos de la foscor. La primera, per al primer estany de Ransol, ja per sobre dels 2.400 metres d'alçada:



Pic de Bacias

Seguint l'estada a la zona del Balneari de Panticosa, el dimecres 28 ens dirigim cap al pic de Bacias. El camí surt de la vora del quiosc del balneari, per unes escales. Després de les escales, gira a l'esquerra i segueix per una mena de pista:


Després d'uns minuts de pista, i al cantó d'un mur de contenció d'allaus, la pista es transforma en sender i puja fent llaçades de manera agradable entre mig d'un bonic bosc. Va guanyant alçada de manera progressiva però sense exagerar, seguint també el GR11, aquest cop en direcció a Bujaruelo:

Superat el bosc, el sender ens porta fins a l'estany de Brazato inferior, a més de 2.300 metres d'alçada:

Es flanqueja l'esmentat estany per la seua riba esquerra,

i es comença, ara sí, una forta pujada fins donar vista al coll Alt de Brazato, i, al seu oest, els estanys alts de Brazato:

S'avança per sobre dels esmentats estanys fins al proper coll, a 2.578 metres d'alçada, on s'obren vistes espectaculars cap al Vinhamala:

A la dreta, sud, hi ha el pic del Puerto, i més enllà, el pic de Bacias:

Deixem el GR, i ens dirigim cap allà seguint les fites que ens porten a la carena una mica més enllà del coll que separa els dos pics:

Un cop a la carena, queden ja pocs metres fins al cim, a 2.760 metres d'alçada, on arribem al cap de 3 hores i quart d'haver començat a caminar. Té vistes espectaculars cap a l'esmentat Vinhamala:

Cap a la vall del Ara i la zona d'Ordesa:

Cap a la vall d'on veníem:

Foto de cim:

abans de començar a baixar i trobar-nos amb una simpàtica i atrevida marmota:


Pic de Tebarray

Noves jornades de muntanya a la vora del balneari de Panticosa. Marxem amb la Núria el dimarts 27 d'agost. El dimecres 28, de bon matí, agafem el GR en direcció cap al refugi de Respomuso, camí que havia seguit, però en sentit contrari, baixant dels Infiernos, des del coll dels Infiernos i fins al balneari. El camí és llarg i amb alguns puja i baixa, però té certes recompenses visuals:



dissabte, 17 d’agost de 2019

Pic de Rulhe per l'Arieja

Seguint amb la intensa setmana de muntanya, el divendres, 9 d'agost, i amb la Núria, fem una sortida de les que m'agraden: un dia fins al refugi, un dia al cim, i el tercer retorn... amb tranquilitat... Així, anem fins a Puigcerdà, passem pel coll de Puimorens i arribem fins al poble d'Aston. Allí agafem la llarga pista, tota asfaltada, que porta fins al pla de les Peires, a 1.700 metres d'alçada:



dijous, 15 d’agost de 2019

Pico Almanzor, sierra de Gredos, província d'Ávila

Dilluns, 5 d'agost, agafo la meua furgoneta i començo la sortida solitària anual. Enguany, però, enlloc d'anar als Pirineus, me'n vaig una mica més lluny. Enfilo carretera i manta cap a Madrid i Ávila, i segueixo les indicacions fins a la "Plataforma de Gredos", a 1.700 metres d'alçada:



Cresta dels Portillons, Avantcim NE de la Maladeta

Primer dia de les vacances, dissabte, 3 d'agost. Quedem amb l'Aleix B. a Alfarràs i marxem cap a Benasc... bastants dies després de la darrera vegada. Allà ens trobem amb el Joanet i l'Andrea... L'objectiu per l'endemà, la cresta dels Portillons fins la Maladeta Central. Aparquem les furgonetes a l'aparcament previ als Llanos del Hospitalj: