diumenge, 17 de febrer de 2019

Pui de Lleràs, entre la Ribagorça i el Pallars

Una vegada més, tot i que l'objectiu era més ambiciós, el Paraguaio es troba malament i refaig plans a última hora. Tot i així, ens surt una bona sortida, un bon campament base i una bona companyia. Quan l'Oscar plega de treballar, passa a buscar-me per casa. Són les 10.30 del vespre del divendres! A continuació, anem a buscar la Imma i la Núria, i posem rumb cap a la casa que la família de la darrera té a Senterada. Hi arribem i a dormir de seguida. L'endemà ens dirigim cap al poble d'Erinyà i Serradell. Poc abans d'arribar a Serradell, surt una pista a mà esquerra en un pronunciat revolt a mà dreta. Seguim la pista una miqueta fins que es complica una mica. Aparquem i comencem a caminar amb bones vistes ja cap al darrere:




divendres, 1 de febrer de 2019

Cadinell

Tot i tenir un objectiu inicial més ambiciós, la predicció d'allaus ens fa ser més prudents. Amb la Núria i l'Enric ens anem amb la furgoneta fins al poble de Josa de Cadí, a uns 1.400 metres d'alçada. L'objectiu, l'estètic Cadinell:



dimarts, 15 de gener de 2019

Puig de Bassibers, per Ull de Ter i el coll de la Geganta

El divendres, 11 de gener, i després de veure diferents opcions, ens n'anem amb la Núria cap a Ull de Ter. Aparquem la furgoneta, després de sopar a Ripoll a casa de la Maribel, a l'aparcament superior de l'estació d'esquí de Vallter. L'objectiu per l'endemà dissabte és el Puig de Bassibers. Durant la nit fa molt vent i una mica de fred. De fet, quan ens alcem, el rellotge marca que, a dins de la furgoneta, estem a menys 4 graus. L'oli per fer la truita està ben congelat:



dissabte, 29 de desembre de 2018

Pic de Gallinero, per Arasán

El divendres, 21 de desembre, i de manera preventiva per fer baixar els torrons, quedem amb l'Aleix, la Neus i la Núria per anar a la muntanya (el Josep ha estat baixa d'última hora per lesió). Ens n'anem fins a Castejón de Sos. Poc després de la població, i en direcció cap al Pont de Suert, hi ha un desviament cap a l'esquerra que indica la població de Liri. L'agafem i abans d'arribar a Liri, hi ha un desviament, ara cap a la dreta, cap a la petita població d'Arasán. Anem cap allà i una mica abans d'arribar al poble, a l'esquerra, hi ha una pista cap a Piedras Blancas. La pista no està asfaltada, però està en bon estat. És la pista que utilitzen molts parapents per arribar al punt d'enlairament. No la podem seguir del tot, uns 10 quilòmetres, perquè el gel ens ho impedeix. Fem quasi 7 quilòmetres i allí parem la furgoneta:




dimecres, 19 de desembre de 2018

Punta del Curull

El diumenge 16 de desembre estava previst que anem a fer escalada esportiva a Margalef. La previsió meteorològica es va embolicant a poc a poc i al final ho deixem estar. Malgrat tot, amb la Núria ens traiem una mica el cuquet i anem a fer una petita ascensió, la Punta del Curull, cim de la serra de la Llena i de la comarca de les Garrigues. Així, anem fins a Vilanova de Prades. Només arribar al poble, a la primera rotonda, surt una pista cap a la dreta. Allí deixem el cotxe i ja veiem el nostre objectiu:

 

diumenge, 9 de desembre de 2018

Turó d'en Vives i Turó Gros

Sortida "suau" la del disssabte, 1 de desembre. Ens dirigim amb la Núria als cims del modest massís prelitoral del Montnegre-Corredor. La veritat és que se'm fa difícil explicar la ruta, perquè la quantitat de camins, senders i pistes del lloc fa que haguem seguit en tot moment el gps..., que us recomano si no coneixeu la zona, com era el nostre cas. Per començar a caminar anem en cotxe fins a l'ermita de Sant Martí del Montnegre, per una pista que comença a Sant Celoni i que està en força bon estat:



dilluns, 19 de novembre de 2018

Trobada del camp "La revolta permanent" del 2008. Emocions i màgia a flor de pell

2018, anys de retrobaments de diferents camps de treball del Grup Sardanista Montserrat. 10 i 11 d'agost vam fer la trobada del camp "Sala U", realitzat al 2009. En aquella mateixa trobada recordem que al camp del 2008, "LRP: La revolta permanent" vam quedar de retrobar-nos al cap de 10 anys per desenterrar la capsa dels somnis que vam enterrar allà on havíem estat treballant, al camí de l'estany de Cabana Sorda. Dit i fet, 17 i 18 de novembre. Des de Lleida i des de Barcelona, ens trobem a Cal Vall: