dijous, 28 de novembre de 2019

El Coscollet i el Tossal del Faig

Planificant la sortida del 23 i 24 de novembre, esperàvem fer la primera sortida en condicions hivernals, amb neu nova. Al final, no ha pogut ser. El risc d'allaus i el mal temps previst per dissabte va implicar un canvi de rumb. I al final també de personal. Ni Josep ni Aleix van poder venir i vam anar amb la Núria amb la furgoneta fins a Coll de Nargó. Allà, agafem la carretera cap a Isona. Passem el desviament a les Masies de Nargó i, poc després, al quilòmetre 37, agafem el desviament cap a les Masies d'Aubàs. Seguim les indicacions de les esmentades masies i també del Coscollet. Potser un quilòmetre després de les Masies, el cartell que posa Coscollet ens convida a deixar la pista principal. Aparquem la furgoneta. Allí començarem a caminar l'endemà:
 

dimecres, 2 d’octubre de 2019

Pic de Robiñera, últim tres mil del Raül

El dissabte, 28 de setembre, sortim de Lleida amb la Neus i l'Aleix P. A Aïnsa ens ajuntem amb la Silvia i l'Aleix B. i el retrobat, després de molt temps, Miquel Àngel. Passem Bielsa i Parzán, i ens desviem cap a l'esquerra, cap al poble de Chisagüés. Allí encarem la pendent pista que porta cap a la font de Pietramula. La pista està bé, només hi ha un parell de bocins molt pendents una mica delicats. A la zona coneguda com a font de Pietramula no hi he trobat mai l'esmentada font, però és clarament identificable perquè hi ha un pronunciat revolt a la dreta i una zona per acampar i/o estacionar vehicles a l'esquerra:



Agulla Ajaguda de Montserrat, Llum i Llibertat

Poc avesat a fer sortides amb el meu Centre Excursionista de Lleida (CEL), n'he fet dues de seguides en dos dies. Després de la del Robiñera, el dilluns 30 de setembre ens trobem un total de 10 socis i sòcies del CEL per participar en una iniciativa ben original: Llum i llibertat
Així doncs, ens trobem a les 4 de la tarda a l'hotel del Bruc i ens dirigim cap a l'aparcament de can Jorba. Allí comencem a caminar:



dimarts, 17 de setembre de 2019

Punta de la "Brecha Superior de Llosás"

Amb l'Aleix teníem pendent d'anar a l´últim 3.000 fantasma ja catalogat encara que pendent de publicar al blog. Amb ell i la Silvia, els meus nebots, marxem cap a Benasc el dissabte, 14 de setembre. Pugem per la pista de la vall de Vallibierna i dormim a la furgoneta a la vora del refugi del Puente de Coronas, una mica per sobre dels 1.900 metres d'alçada.
La previsió no és gaire bona per al diumenge. Posem el despertador a dos quarts de sis del matí. Està tapat, però no plou. Però és acabar d'esmorzar i comença a ploure una bona estona. Para, però continua tapat. No ho veig gens clar, però al final ens animem. A les 7.40 comencem a caminar.



diumenge, 1 de setembre de 2019

L'Anna Mi arriba al pic de la Serrera, per fi

L'estiu passat, l'estimada Anna Mi em dóna una sorpresa gran: no havia pujat mai a l'emblemàtic i incomparable pic de la Serrera. Evidentment, hi havia de posar remei. Així, el dissabte 31 marxem de Lleida amb el Màrius, la Núria, les Elenes i ella. A Ponts ens trobem amb l'Aitor, fill del també estimat Alfredo.
Anem a dormir a la també estimada casa d'AINA, a Canillo i, davant les males previsions meteorològiques, decidim no fer la prevista ruta circular pujant a la Serrera, la Cabaneta i l'Estanyó i anem a fer la via normal per la vall de Ransol al pic de la Serrera. Per evitar el mal temps, ens alcem a les 4.45 del matí i a les 6.15 h. ja estem caminant amb els frontals. Evidentment, no hi ha fotos de la foscor. La primera, per al primer estany de Ransol, ja per sobre dels 2.400 metres d'alçada:



Pic de Bacias

Seguint l'estada a la zona del Balneari de Panticosa, el dimecres 28 ens dirigim cap al pic de Bacias. El camí surt de la vora del quiosc del balneari, per unes escales. Després de les escales, gira a l'esquerra i segueix per una mena de pista:



Pic de Tebarray

Noves jornades de muntanya a la vora del balneari de Panticosa. Marxem amb la Núria el dimarts 27 d'agost. El dimecres 28, de bon matí, agafem el GR en direcció cap al refugi de Respomuso, camí que havia seguit, però en sentit contrari, baixant dels Infiernos, des del coll dels Infiernos i fins al balneari. El camí és llarg i amb alguns puja i baixa, però té certes recompenses visuals: