dijous, 13 de juny de 2019

Roca Roja de Benavent

Aquesta temporada de muntanya hivernal que aquest cap de setmana volia tancar ha estat ben estranya. De fet, les botes de ple hivern no me les he arribat a posar. Així, aquest cap de setmana ha tingut un altre canvi. El dissabte, 8 de juny, marxem amb la Núria fins a Senterada, amb l'objectiu de pujar, l'endemà, al pic de Sobremonestero, per l'estany Gento. Però dos xàfecs considerables d'aigua de bon matí, unit a una nuvolada que ho tapava tot, ens va fer desistir. Hi havia previst mal temps a partir del migdia, però no tant d'hora.
La Núria busca alternatives i proposa la Roca Roja de Benavent, vora el coll de Comiols. Cap allí anem. El temps ha millorat sensiblement, i aparquem el cotxe a l'entrada del poble de Benavent de la Conca:




dijous, 30 de maig de 2019

Els tres pics de Casamanya

Dissabte 25 ens retrobem amb la bona gent d'AINA, a Canillo (Andorra). Allí estem l'Aleix P., la Neus, el nou David i jo. L'objectiu per al dia següent era el pic de Thoumaset, però la previsió diu que que a la carena fronterera el temps serà pitjor que més al sud. Així que ens decidim pel pic central del petit país dels Pirineus: el pic de Casamanya. Jo ja l'havia fet el 1999, però només el pic sud. Em faltaven així, el pic del Mig i el pic Nord.
Diumenge de bon matí, pugem en cotxe fins al coll d'Ordino, i ens preparem per caminar:



dimecres, 1 de maig de 2019

Camporan

Portem un hivern de canvis freqüents d'objectius, i de pujar cims més modestos del que voldria. Què hi farem? Aquest cap de setmana no n'ha estat l'excepció i així, l'Aleix P., la Núria i jo mateix vam anar a dormir a Senterada. El diumenge 28 d'abril, ens dirigim de Senterada fins prop del poble de Cérvoles. En la pista que s'hi dirigeix, deixem el cotxe a la cruïlla anterior a arribar-hi, on hi ha indicacions del dolmen de la Cabaneta dels Moros. Aquí deixem el cotxe i comencem a caminar:



dimecres, 24 d’abril de 2019

Montlude

Diumenge, 21 d'abril, vigília de la mona, marxem amb l'Oscar cap a la vall d'Aran. Anem fins al poble de Vilamòs, i d'allà agafem la pista cap a la cabana d'Uishèra. Una congesta de neu fa que no hi arribem i que aparquem un quilòmetre i mig abans d'arribar-hi, vora els 1900 metres d'alçada. Després de riure molt, ens posem a dormir,



dilluns, 25 de març de 2019

Pic de Tort

Encara que l'objectiu era una mica més ambiciós... la falta de neu ens va fer decidir a canviar l'objectiu de la sortida, podríem dir que en directe. Divendres 22 de març, quedem amb els Aleixos i anem a dormir a la presa de Sallente, a la Vall Fosca:


diumenge, 3 de març de 2019

Mola de Colldejou i Miranda de Llaberia

El dissabte, 23F, anem amb la Núria a la serralada prelitoral. En aquest cas, anem amb cotxe fins al poble de Colldejou, relativament a prop de Montroig del Camp. La intenció inicial era atansar-nos amb vehicle cap al coll del Guix. Però el poble està en obres i no deixen passar vehicles que no siguin de veïns i veïnes. Així que aparquem a l'entrada del mateix i comencem a caminar des del mateix poble. Anem fins a la part superior del mateix i anem seguint les indicacions de la pista, pel GR7.
Ja des del poble es veuen els objectius d'avui: a la dreta, la Mola de Colldejou, al mig el coll de Guix i, a l'esquerra, la Miranda, màxima alçada de la serra de Llaberia, coronada per una gran cúpula que encara no sabem que és:

Els dos cims amb el coll del Guix al mig

diumenge, 17 de febrer de 2019

Pui de Lleràs, entre la Ribagorça i el Pallars

Una vegada més, tot i que l'objectiu era més ambiciós, el Paraguaio es troba malament i refaig plans a última hora. Tot i així, ens surt una bona sortida, un bon campament base i una bona companyia. Quan l'Oscar plega de treballar, passa a buscar-me per casa. Són les 10.30 del vespre del divendres! A continuació, anem a buscar la Imma i la Núria, i posem rumb cap a la casa que la família de la darrera té a Senterada. Hi arribem i a dormir de seguida. L'endemà ens dirigim cap al poble d'Erinyà i Serradell. Poc abans d'arribar a Serradell, surt una pista a mà esquerra en un pronunciat revolt a mà dreta. Seguim la pista una miqueta fins que es complica una mica. Aparquem i comencem a caminar amb bones vistes ja cap al darrere: