És la 3a trobada dels caçafantasmes. Així, l'endemà, dissabte, 15 de desembre, ens alcem aviadet i agafem el cotxe fins al poble d'Adons. Allí ens calcem les botes per a començar a pujar a la Pala del Teller i la Torre de la Bedoga. Però com que estan l'Alfredo i el Patxi, no pot ser anar per les que deuen ser vies normals. Hem de fer una circular. I resulta que l'Alfredo m'ensenya com fer una circular que jo ni sospitava.
Foto de grup a Adons, abans de començar a caminar. |
El camí planeja una bona estona i ens porta fins al final d'una pista, on hi ha una cruilla de camins. Es pot baixar cap a l'altre cantó de la serra de Sant Gervàs, anar cap a Abella d'Adons, o tornar per on hem vingut cap a Adons.
A la mateixa cruilla trobem el que deuen ser les restes de l'ermita, la veritat que bastant poques.
El coll, cruïlla de camins. |
Cap al nord comencem a caminar. |
Allí deixem els camins indicats i ens dirigim clarament cap al nord. El Patxi i l'Alfredo busquen i troben un sender bastant prou marcat, que ara ja sí en pujada, es va desviant cap al nordoest, primer per a sortejar una barra rocosa, després ja no sabem massa ben bé perquè. Supera el bosc i continua en la mateixa direcció, a la vegada anem trobant altres corriols, que l'Alfredo va desestimant.
Ens comença a seguir un gos de caça. Trucant al telèfon que surt al collar, el seu amo ens diu que es diu Terry i que porta una setmana perdut. No ens deixa en tot el trajecte, i al final el deixem a Adons, on l'amo ens diu que l'anirà a buscar.
Després de molt anar cap al nordoest, comencem a canviar de direcció, ara ja sense massa traça, i anem girant cap al nord primer i ràpidament cap al nordest, per a arribar, al cap d'unes dues hores de caminar, al cim de la Pala del Teller, màxima alçada de la serra de Sant Gervàs, amb els seus 1887 metres d'alçada.
El temps que fins al moment ha estat magnífic se'ns complica una mica i ens veiem envoltats per la boira.
Per sort, abans hem pogut gaudir de les Maladetes, al nordoest, i del Corronco, del Cerví de Curro i del Cerví de Manyanet al nord. I cap al sud, la serra del Montsec i els congostos de Montrebei i Terradets.
No ens entretenim gaire a la Pala i comencem per la carena en direcció est. La carena cau verticalment cap al sud, amb boniques parets de roca calcària. La vessant obaga és més suau i és per on transitem. Al cap de poc més de mitja hora arribem al Portús, el pas natural entre l'obaga i la solana més baix entre els dos cims principals: Pala del Teller i Torre de la Bedoga.
El principi del Portús des del sud |
Dins del Portús, en direcció nord. |
Allí parem i ens entretenim a passar pel pas, tot i que no ens ve de pas.
Mengem una mica i seguim cap al segon cim de la serra, cap a l'est. En uns vint minuts arribem al vèrtex geodèsic de primer ordre del qual el Patxi ens en dóna diversos detalls. També trobem restes de maons d'una construcció més primitiva del vèrtex, i algunes restes de congestes de neu de la darrera nevada
Foto de cim a la Torre de la Bedoga. |
Des del cim, a 1.834 metres d'alçada, veiem el petit poble d'Adons, i alguns diuen de baixar-hi directament, però s'imposa el seny i tornem cap al Portús, on allà ja hi ha un clar camí que ens porta, al cap de 6 hores d'haver començat a caminar, al poble d'Adons.
D'allí tornem a Viu, on ens canviem, i cap a dinar al restaurant Ca la Milieta, de Les Bordes, on ens trobem amb un altre caçafantasma, el Florian. Dinem i compartirm sobretaula parlant d'història dels tresmils fins les 6 de la tarda...
Egun zoragarria pasatu genuena eta oraindik bigarren zatia falta da...Les Bordesen baina hori beste istorioa bat da/ Bonito día el que pasamos y todavia falta la segunda parte en ....Les Bordes pero eso es otra historia
ResponElimina