dimarts, 31 d’agost de 2010

Medacorba i Roca Entrevessada

Enceto la participació en un bloc personal amb l'ascensió del cap de setmana passat. Divendres a la tarda, 27 d'agost del 2010 marxàvem, amb el Nico i l'Aleix, un cop més, cap a Andorra, concretament a la població d'Arinsal.
Passat un túnel, es gira a la dreta, per a aparcar el vehicle i començar a caminar. Entrem al parc natural de les valls del Comapedrosa, i és que durant una estona, el nostre camí coincideix amb el del cim més alt d'Andorra. Però aviat un panell indicador, ens fa girar cap a la dreta.




La pista, una mica més amunt, ens ofereix una panoràmica interessant: A l'esquerra, el Comapedrosa, al mig (aparentment més petit), el Roca Entrevessada, i a la dreta, destacant poc, el Medacorba.

Seguim durant una estona la pista fins que en un moment donat, ens dóna l'opció d'anar per camí: Crec que és una bona opció seguir les opcions de camí a la pujada, que és més agradable.Seguint les opcions de camí, sempre ben marcat i evident, arribem al pla de l'Estany, on no hi ha cap estany, però sí un bon pla i un refugi:




Portem uns 500 metres de desnivell i estem a 2000 metres d'alçada. A partir d'aquí, el camí traça una diagonal cap a la dreta i comença a pujar de valent, per a fer després un flanqueix ascendent cap a l'esquerra. 
Als 2600 metres aproximadament arribem a una estació meteorològica i una cabana metàlica en bastant mal estat, i de seguida, als estanys dels Forcats. 



En dues hores i mitja des de que hem començat a caminar, ens plantem al coll dels estanys Forcats, a més de 2700 m. Fins ara, hem seguit les marques blanques i roges del GR. Ara estem entre mig dels nostres objectius. El Medacorba a la dreta,




I el Roca Entrevessada a l'esquerra. 



Parem una mica per a menjar i és quan descobrim que l'Aleix s'ha deixat el menjar comunitari: barretes energètiques, xocolata, pa, i, el més important: els valorats i gustosos préssecs paraguaios. Ja tenim amb qui fotre'ns durant la resta de la sortida. Ja no es diu Aleix, ja és el "Paraguaio"


Deixarem les marques de GR, que baixen cap al proper refugi i estanys de Baiau i encarem la pujada cap al Medacorba, senyalitzat amb fites. Si bé no es complica en cap moment (jo qualificaria la pujada de F+), cal estar atent i seguir bé les fites, i anar amb compte amb el terreny, que està una mica descompost.
Després d'una grimpada d'uns 15 o 20 minuts arribem al primer cim de la jornada, de 2914 m. Bones vistes sobre l'Arieja occitana, el Pallars i Andorra. Realment, aquest és el cim que fa frontera entre tres estats: l'andorrà, el francès i l'espanyol.




Des del cim, tenim vistes privilegiades cap al massís de la Pica d'Estats, com es pot veure a la foto.
Baixem altre cop cap al coll, i encarem la darrera pujada, la del pic de la Roca Entrevessada. Al principi hi ha alguna traça de camí, però es perd aviat. Anem pujant directes per la cresta (molt més definida que la del Medacorba) fins que arribem a un punt on hi ha un petit avantcim, o gendarme, (la Roca Entrevessada?) al qual el segueix una bretxa de 8 o 10 metres que no podem baixar si no és rappelant. Com que no portem material, perdem alçada i ho voregem per la dreta. A partir d'aquí, l'ascensió, sense complicar-se massa, sí que cal estar atent. Jo la qualificaria de PD-. Es passen per la dreta un parell de gendarmes i s'entra en una mena de canal descomposta després de la qual hi ha unes plaques inclinades que són el darrer obstacle fins al cim, el segon més alt d'Andorra amb els seus 2927 m. Cim molt recomanable i solitari. 
Altre cop vistes cap al Medacorba, la Pica, Andorra, el Pallars, les Maladetes i el veí Comapedrosa:



1 comentari:

  1. És una bona idea i està molt ben explicat el recorregut que vam fer... excepte el troç dels paraguaios... T'enviaré un virus que t'ompli la pantalla de paraguaios... haha.

    Bé, doncs espero que hi escriguis moltes més coses.

    Apa, a reveure.

    Sr. Paraguaio.

    ResponSuprimeix