divendres, 10 de setembre del 2010

Feixant o Tuc de la Tallada, una gran muntanya

El passat 22 i 23 de juliol del 2010, i per invitació dels meus bons amics bascos, Patxi i Alfredo, anem a intentar una de les muntanyes oblidades, el pic de Feixant o Tuc de la Tallada:

                  Vista del Feixant des del primer estany de la vall de Bessiberri

Per a ells, és el segon intent a aquest cim tan gran com solitari. No arriba als 3000 metres per poc més de 45 metres (en fa 2.952). Això, conjuntament amb que no té una via d'ascensió massa fàcil ni clara, el fan un cim molt poc conegut i ascendit.
El seu accés comença a la boca sud del túnel de Vielha (millor aquest nom, el de sempre, que no el que se'ls hi ha acudit de donar ara, no?), a uns 1.500 metres d'alçada, per la bonica vall de Mulleres:

La Vall de Mulleres. Al fons i al mig, sense destacar massa, el cim arrodonit del Tuc de Mulleres, de 3010 m.

i les seues cascades:


Un cop superada la segona cascada, a la qual s'hi arriba per un marcat camí, cal abandonar-lo per a travessar el riu i dirigir-se cap a l'esquerra (sud), sense camí, ni marques, ni fites, a intentar superar el contrafort rocós que se'ns presenta:

Nosaltres, amb l'experiència prèvia de l'Alfredo i el Patxi, el vam superar amb tendència a la dreta amb una grimpada sobre terreny humit una mica desagradable:


Un cop superat això, cal anar en direcció a una morrena evident que ja deixa evidenciar, al seu darrera, el coll al que volem anar:


Un cop superada la morrena, ja veiem el tram que ens queda fins al coll, un corredor d'entre 40 i 45 graus d'inclinació, i que constitueix la via "normal" de baixada per als alpinistes que fan corredors més complicats a l'hivern:

                                     Imatge del tram final del corredor

Un cop al coll, el panorama canvia radicalment. Estem a més de 2600 metres d'alçada i queda una àmplia carena, al principi herbosa i despreś plenament rocosa fins al cim:


Un cop a dalt, els 1400 metres acumulats de desnivell, bona part d'ells sense camí, queden recompensats pel dia i les vistes:

                                        La cresta dels Bessiberris

                                I la seua vall amb l'idíl·lic primer estany

                                    La Forcanada i l'Aran


o el proper i imponent massís de les Maladetes, inclosa la cresta de Salenques

2 comentaris: