dimecres, 8 de setembre de 2010

A l'Agulla SW de Russell

Quan a l'agost del 2005 fem la jornada de la llista de tresmils del Buyse que correspon als pics de Russell, la pressa per a arribar a l'autobús que ens ha de baixar cap al pla de Senarta, ens fa deixar un últim cimet, l'Agulla SW de Russell. Jo hi vaig tornar un octubre amb el Lluís, en una pujada en mixte que va tenir la seua història.
Però aquell cop l'Aleix no va poder venir, i en la primera sortida junts a tresmils d'aquest estiu, vam quedar d'anar a aquest cim tan secundari i poc interessant com es vulgui. Així ho vam fer el dilluns 16 i el dimarts 17 d'agost del 2010. Ens hi acompanyen les nostres estimades Albes i Roger, els nostres nois del camp de treball del Grup Sardanista Montserrat.
Dormim al pla de Senarta i el dia no comença massa bé. L'autobús que ens ha de pujar per la vall de Vallibierna ve ple. Un segon que el segueix no és suficient. Ens toca esperar una hora i mitja en plena matinada. Quin gustet:


Finalment, agafem un nou autobús que ens permet començar a caminar ja amb llum de dia. Deixem el desviament cap a la vall de Coronas i l'Aneto i seguim per la vall de Llosás, passem la pleta i arribem al primer estany, amb vistes cap a l'Aneto:


El Roger no va massa bé, mal dormit i poc menjat, i decideix esperar-nos aquí. Seguim pujant per la via normal cap al Russell i el Tempestades, apreciant alguns companys momentanis de viatge:


Cap als 2800 metres ens desviem cap a la dreta per a rodejar pel sud l'esperó que baixa del pic principal de Russell.



Finalment, ens apropem i distingim el nostre objectiu:


Deixem les motxilles, agafem la corda,  i ens posem l'arnés i el casc, ja que per baixar toca fer rappel. Anem pujant i encarem la darrera grimpada. Decidim posar la corda per a que les Albes puguin pujar més tranquiles.

Fem cim, que malgrat sigui tan secundari, té certes vistes prou interessants:

                                    Cap al Vallibierna

                                    Cap al Posets

                                I cap al Margalida, Tempestades i l'Aneto

I per a baixar, un curt rappel de 20 metres per a arribar a la base:


I ja només ens faltava baixar i baixar, per a agafar l'autobús de les 4 de la tarda. I, nova sorpresa... també estava ple... Una altra hora més d'espera per a poder acabar la sortida. Què hi farem?
En tot cas, una agradable jornada de muntanya amb bon temps i amb molt bona companyia...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada