Electoralitis: La responsabilitat de les esquerres

En línia amb una recent entrada al blog de temàtica política i que podeu consultar aquí, ara voldria intentar treure conclusions dels resultats electorals de les eleccions al Parlament del Principat del passat 25 de novembre.

	Els resultats han estat aquests: Partit                   Número de vots    Percentatge  Diputades/ts CiU                         1.112.341              30,68 %            50 ERC-Cat Sí               496.292              13,68 %            21 PSC-PSOE                 523.333             14,43 %            20 PP                             471.197              12,99 %            19 ICV-EUiA                  358.857                9,89 %             13 C's                            274.925               7,58 %               9 CUP-AE                     126.219               3,48 %              3   Si us mireu mínimament els resultats, sobtarà a simple vista que ERC, amb menys vots i percentatge, té un diputat més que el PSC. Això no és fruit del 3% ni de la llei d'Hondt, sinó d'una distribució de diputats per circumscripcions. És a dir, per a afavorir el reequilibri territorial, les circumscripcions de Lleida, Girona i Tarragona tenen una mica més de pes que la de Barcelona. Això explica aquest diputat de més d'ERC amb uns 27.000 vots menys. Diguem que ERC té més proporció de vot a "comarques" que no pas a la conurbació barcelonina.
	Per altra banda, en la gràfica només hi ha els resultats dels partits polítics que han tret representació parlamentària. Hi ha d'altres partits que es van presentar i no van aconseguir escons:

Partit                 Número de vots    Percentatge

PxC                      60.142                  1,65 %

SI                         46.608                  1,28 %

Eb                        27.874                   0,76 %

PACMA                 20.777                   0,57 %

PIRATA.CAT         17.942                   0,49 %

UPyD                   14.552                   0,40 %

FARTS.CAT          11.675                   0,32 %

VD                         5.936                    0,16 %

U.C.E.                    2.502                    0,06 %

PRE-IR                     815                    0,02 %

SiR                           332                    0 %

 

Tot plegat, dóna una suma de                 Número de vots   Percentatge        Total votants 3.657.450                69,56% Abstenció 1.600.510                30,44% Vots nuls 32.232                0,88% Vots en blanc 52.899                1,45% Vots a candidatures 3.572.319                97,67% Tot i l'increment de participació, el "partit" que rep més vots, és el de l'abstenció. Dels partits que no aconsegueixen representació, destaca SI (Solidaritat Catalana per la Independència), que va aconseguir quatre diputats al 2010 (3 per la circumscripció de Barcelona i 1 per la de Girona). En aquest cas, no n'ha tret cap i encara li han passat al davant els de Plataforma per Catalunya. Entrem una mica més en la qüestió. La llei d'Hondt afavoreix que hi hagi dos partits majoritaris. En aquest cas, no hi ha dos partits majoritaris. N'hi ha un de clarament majoritari, i tres més que es disputen el segon lloc.  En el cas català, cal afegir-hi que, per a aconseguir escons, cal tenir, independentment de la llei d'Hondt, un mínim d'un 3% dels vots de la teua circumscripció (província). Això es va fer durant la transició per a evitar molta dispersió de vots i afavorir la implementació d'aquests dos suposats partits forts. Però ara per ara, encara és vigent. I clar, en la suma total de vots, no hi ha els vots per circumscripció. Cal dir que, en aquestes eleccions, tant CiU com ERC, PSC-PSOE, PP i ICV-EUiA han tret representació a totes les circumscripcions. Podríem dir que han "aprofitat" tots els seus vots.

									No ha passat el mateix amb les altres dues candidatures: Ciutadans i la Cup. En el cas de Ciutadans, han tret representació per Barcelona i per Tarragona. La Cup, només per Barcelona.
									És a dir, que la Cup ha aprofitat els 92.621 vots que ha tret per la circumscripció de Barcelona, però la resta, fins a 126.219, no els ha aprofitat.

Pel que fa a Solidaritat Catalana per la Independència, ha "llençat" un total de 46.608 vots: 32,141 per Barcelona, 5,986 per Girona, 3.019 per Lleida i 5.462 per Tarragona.

Entre els 46.608 vots de SI i els 33.598 que la CUP ha aconseguit fora de la circumscripció de Barcelona, sumen un total de 80.206 vots.

Anem una mica més enllà. Si sumem tots els vots d'ERC, CUP i SI dóna un resultat, a nivell del Principat, de 669.119. En aquest cas, ja no hi ha dubte en qui seria la segona força. I no diem si hi suméssim la força, no clarament independentista, d'ICV-EUiA (fins quan aquesta "puta i ramoenta", ICV?): Amb els seus 358.857 vots, dóna un total de 1.027.976 vots.

Anem enrera ara. Quants vots ha tret CiU?	: 1.112.341

 En resum, un pacte independentista i d'esquerres hagués sumat 669.119 vots. Hagués estat, clarament, segona força, i amb la llei d'Hondt, hagués tret significativament encara millors resultats.
I si hi sumem els d'ICV-EUiA, estaríem parlant d'un bloc d'esquerres amb partits sense supeditacions a Madrid molt a prop del número de vots que té CiU.

Davant d'això algú em dirà que les diferències entre els partits que he esmentat són abismals i que no poden anar juntes.
Davant d'aquest argument, jo voldria fer-hi tres "alegacions":

1-Segur que alguns vots es perdrien, de gent molt purista que no seria capaç d'anar junts amb no sé qui. Però estic segur que també engrescaríem a gent de la que s'ha quedat a casa, amb la possibilitat, fins i tot, d'haver superar a CiU.

2-Al País Basc coneixem a EH Bildu. I qui és o què és EH Bildu? Doncs EH Bildu (reunir-se en euskera) és una coalició formada per: Eusko  Alkartasuna, Alternatiba, Aralar i persones de l'esquerra abertzale (del món de Batasuna, vaja). I qui són exactament?
Eusko Alkartasuna és una antiga escissió del PNB i que és referent d'ERC al País Basc
Aralar és una escissió de l'antiga Batasuna que va condemnar la violència i que també és referent d'ERC al País Basc.
Alternatiba és una escissió d'Esquerra Unida (el que aquí diríem ICV-EUiA)
I els de Batasuna són el referent polític de l'esquerra abertzale que donava suport a Eta.

Si mirem amb una mica de deteniment aquesta coalició i la situació al País Basc, a mi se m'acudeixen aquestes reflexions: Si al País Basc en una situació no plebiscitària, les esquerres d'obediència basca van ser capaces d'entendre's (tenint en compte que Aralar va ser definida com a traidora durant molts anys pels de Batasuna), com aquí no ho hem estat en una situació que s'interpretava com a plebiscitària?

3-I finalment, i el que crec que és més important: Amb l'actual situació econòmica i, especialment social, podem permetre'ns el luxe d'anar discutint qui és més d'esquerres mentre hi ha molta gent que pateix tant i tant?

En fi, no ha estat així i de res serveix que em lamenti, però almenys em quedo tranquil de no haver-m'ho quedat al pap.
I us ho escriu un que moltes vegades havia fet vot "inútil" per a donar suport al que realment li agradava. Però crec sincerament que, si el procés actual té alguna cosa de debò, ara tocava ser generosos i pensar en positiu i no en el que ens separa: i calia tenir vot útil per tot arreu.

Veurem com avança tot plegat i cap on anem.

I que tinguem sort, molta sort.