M'agradaria deixar de ser nacionalista

Segurament, els que em coneixen bé, saben que difícilment em reconec com a nacionalista. Sempre prefereixo identificar-me com a independentista, a part de demòcrata i d'esquerres.
I és que això de nacionalista, com diu el meu mestre Lluís Llach, et fa estranys companys de viatge. I i és que els més nacionalistes, massa sovint, no es reconeixen com a tals: Mayor Oreja, Vidal-Quadras, Aznar, Felipe González...

I per això sempre m'ha agradat definir-me com a independentista. I ara que sembla que potser està arribant l'hora d'alguns canvis, voldria deixar escrita aquesta reflexió:

Des de l'11 de setembre d'enguany, i en l'aspecte nacional (evidentment, no pas en el social), el president Mas està responent bastant a les meues expectatives i sembla que s'atansa, per al Principat, l'hora de decidir.

Tant de bo les expectatives es confirmin i la propera legislatura hi hagi un referèndum i, com a conseqüència (esperant la victòria del sí), la declaració d'independència. No tindrà res de fàcil i hi haurà moments complicats i difícils, però de ben segur que seran per a bé i valdran la pena. I ens caldrà una bona dosis de seny, coratge i valentia, per a respondre com a demòcrates el que ens està venint, i especialment el que ens vindrà, a sobre.

I és que a mi m'agradaria molt deixar de ser nacionalista, i poder-me centrar en moltes altres causes pendents que, possiblement, són encara més importants que la llibertat que ens mereixem com a catalanes i catalans: temes socials, ambientals... que ens afecten i continuaran afectant després de l'esperada independència.
Malgrat tot, tinc certs temors:

-La Puta i la Ramoneta: està dient CiU el que serà capaç de fer? O juga una vegada més amb els nostres sentiments? Ens tiraran aigua al vi? Des de l'11 de setembre, les paraules em sonen bé. Falten els fets.

-Quin paper jugarà Duran i Lleida en tot això?

-Serem capaços de teixir una majoria social comfortable i acollidora?

-Serem capaços de teixir una àmplia coalició electoral amb la bandera de l'estat propi com a estandard?

Sobre aquest últim interrogant, sembla que les coses no van bé. El fet que les eleccions siguin tan properes, anunciades amb només dos mesos, ja indica que no sembla que CiU estigui massa per la labor. Però la reunió de la setmana passada, entre ERC, Solidaritat, Reagrupament i Democràcia catalana, em va indignar moltíssim: Ni en aquests moments, qui sap si trascendents per al país, som capaços de cedir i sumar? Què ens mereixem, doncs?

Una coalició d'aquests quatre partits, cinc si hi arribessin les CUP, seria, segurament, segona força al Parlament de Catalunya, amb la credibilitat i legitimitat, de tot tipus, inclòs a nivell internacional, que això ens donaria.

Però no, sembla que aniran per separat... I això, amb la llei electoral actual, és, a part de desànim per a molts independentistes, pèrdua de vots i escons, especialment a les tres "províncies" que no són la de Barcelona. I si nosaltres perdem vots, algú altre els guanya.

Això ho saben perfectament els protagonistes de la no coalició. Malgrat això, sembla que no es farà. Com pot ser? Jo no m'ho puc creure.
Ja fa temps que vaig fer una reflexió en una altra entrada al blog on demanava una coalició àmplia i liderada per algun personatge, no polític en actiu, de la societat civil, i que podeu llegir en aquest enllaç.
Està clar que una coalició així només pot servir per a facilitar el procés cap a la independència. Hi ha partits que jo no votaria de cap manera en una situació més "típica"... però  per a moments especials, calen generositats especials, pels partits, i, crec, pels votants.

Però sembla clar que la cosa no va per aquí, però no puc entendre i quasi no puc tolerar que no surti una coalició, com a mínim, amb els quatre implicats en la reunió de la setmana passada.


Finalment, vull deixar clar que, malauradament, difícilment podré deixar de ser nacionalista al curt termini... perquè jo encara crec en el bonic somni dels Països Catalans. I, per tant, el camí que potser comencem a recórrer no acaba amb la independència del Principat.