Colonitzacions mentals

Sembla que poc a poc, i espero que ja sense marxa enrera, bona part de la societat catalana del Principat (l'onada encara no ha arribat a la resta dels Països Catalans) es va mostrant més i més favorable a la independència.

Possiblement, és més per un tema econòmic que identitari o cultural. Diverses etzagaiades de l'estat espanyol, que ja no cal comentar, ho afavoreixen.A mi em semblen importants, en aquest procés cap a la independència, diversos temes:

-Convèncer. Convèncer a tot aquell o aquella que puguem de les bondats de la independència per al nostre país, i, sobre tot, per a la gent que hi viu. No vull imaginar-me un país independent amb una gruix de població important en contra, encara que no sigui majoritari. I per això, abans de vèncer, cal convèncer.

-Obviar. Pensar sempre en què dirà Espanya o part de la societat espanyola, ja no serveix de res. Com diu l'Espinàs, "ja no vull que m'entenguin, vull que em respectin". La independència no es demana, es proclama.

-Internacionalitzar. Com més gent del món coneguin i entenguin la problemàtica, més fàcil serà l'acceptació de la independència en l'escenari internacional. El PPc ho sap, i per això pressiona CiU per al tancament de les "ambaixades" catalanes a l'exterior.

-Descolonitzar les nostres ments. Conec gent, massa gent, que es definiria com a independentista o, si més no, sobiranista, que va saltar de la cadira quan el Sr. Iniesta va marcar un gol al final del mundial de l'any 2010. A això no ens hi obliguen, eh? Però passa. Crec que falta fer un click i superar aquests detalls que ens lliguen d'una manera mental a Espanya i al que suposa. Cal començar a pensar ja en positiu i en independència. Només nosaltres ho podem fer. I ningú ho farà per nosaltres. 

-El líder. Si bé el suport popular a la independència creix, el suport electoral als partits polítics que es diuen independentistes, encara no ho fa. Crec molt important articular una plataforma política, liderada per gent de la societat civil, que incloguin els partits polítics (però en un paper que en un principi ha de ser secundari) que desitgin tirar endavant cap a la independència. A més, qualsevol procés d'independència necessita líders. I ara, en l'actual classe política, no els sé veure. I penso que una plataforma política amb líders de la societat civil tindria una bona acceptació. Se m'acudeixen diversos noms: Muriel Casals, Lluís Llach, Mònica Terribas, Joaquim M. Puyal, Antoni Bassas, Vicent Partal, Miquel Calçada, Josep M. Espinàs... però, sens dubte, n'hi ha un que, ara per ara, em sembla que reuneix les condicions per a convèncer, per a internacionalitzar, per a descolonitzar, per a fer-se respectar i per a liderar. Es diu Pep Guardiola. Què us sembla?