Vendaval a la pica Cerví de Manyanet

El dijous, 5 de gener, i després de dormir a Salàs, vam matinar una miqueta per a anar fins al poble de Manyanet, a la vall del mateix nom, i a 1.488 metres d'alçada.
Hi anàvem l'Elena, la Sandra, l'Aleix "paraguaio" i el menda. Aquesta vall és poc coneguda. S'hi pot arribar des de la Pobla de Segur agafant la carretera del Pont de Suert. El desviament cap a Manyanet s'agafa just abans d'acabar-se la bona carretera, en un desviament indicat amb un munt de pobles.
De fet, és una vall entre l'estació d'esquí de Boí-Taull i la vall de Filià, on es pretenia ampliar l'esmentada estació d'esquí. 
La carretera està asfaltada fins uns dos quilòmetres abans del poble. Vam deixar la furgoneta just arribar al poble, fent cas del que ens va dir l'Elena, però podíem haver seguir un parell de quilòmetres més. Perquè és llavors quan deixem la pista per a començar a pujar cap a l'esquerra, sense camí aparent, cap al Tossal de Sant Pere.
El lloc on deixar la pista no està indicat, però és fàcil de trobar. Més o menys quan pots deixar-la i pujar caminant. Abans, hi ha un desnivell molt important que no deixa accedir fàcilment a la carena del Tossal. 
Us deixo algunes fotos de la sortida:

Foto des del mateix poble de Manyanet, cap al que ens pensàvem que era la pica Cerví de Manyanet. Però no, aviat ens vam adonar de la nostra errada. El de la foto és el pic Llong, de 2677 metres.

Aquesta sí que és la pica Cerví de Manyanet. 

I ara, a part del pic Llong, ja es veu el pic de Filià o dels Pallassos.

L'ascensió és senzilla però sense camí. Després de superar el Tossal de Sant Pere, de 1.865 metres, anem per la carena que l'uneix a la carena principal.

Cap als 2.400 metres ens ajuntem amb la llarga carena principal de la pica Cerví, que es desprèn des del cim cap al sud. A la imatge es pot veure, a dalt a l'esquerra, el poble d'Erta.

 I en aquesta, la conca de Tremp i el Montsec

Ja per la carena principal seguim en direcció al cim. Però el vent, fort a ràfegues durant tota l'ascensió, es transforma en ràfegues fortíssimes a vegades que ens obliguen a posar-nos a terra. Quan devíem estar a uns 2.500 metres d'alçada, decidim deixar-ho estar per a una altra vegada. Ens devien faltar uns 200 metres fins al cim. Una llàstima, perquè les vistes prometien ser bones, com es pot veure en les següents imatges, encara sense arribar al cim:

Allà al fons s'entreveu el Pedraforca, cap a l'est.

I cap a l'oest, el massís del Turbón. Com es pot veure, estem al gener, però hi ha molt poca neu.