dimecres, 15 de febrer de 2012

Sensacions a trenta sota zero

Aquesta és la crònica d'una història repetida tot just fa poc més d'un mes: molt vent i molt fred.
Si fa un mes, a la pica Cerví de Manyanet, van ser les fortíssimes ràfegues de vent les que ens van fer enrere a uns 200 metres del cim, el passat dissabte va ser el vent i el fred associat els que van aturar la nostra marxa a uns 150 metres de desnivell del cim del pic de Castanesa.
Després de dormir a Noals, a casa de la Sandra i la Cris, a la Ribagorça sota administració aragonesa, vam agafar la furgoneta del Jordi, i amb la companyia del Miquel, el Miquel Àngel (Sanmi) i la Cris (la Sandra es trobava malament i es va quedar a casa preparant-nos el dinar. Gràcies, guapa!), per anar vall de Castanesa amunt. Carretera asfaltada fins a "Fuenchanina" (en desconec l'ortografia catalana) i seguim per pista en relatiu bon estat fins les bordes de Plans.
Comencem a caminar a les 9.20 del matí a uns 1.500 metres d'alçada, amb un fred i un vent bastant desagradables. Seguim uns metres la pista i, quan atravessem un barranc per una passarela metàlica, la deixem uns metres després cap a l'esquerra per a pujar cap a l'evident cim. No hi ha camí, però es pot pujar per molts llocs i no hi ha cap dificultat.
Anem pujant i la sensació tèrmica va disminuint progressivament.
La companyia del gos de la Cris, de nom "Trasgo", ens serveix per a veure fauna  salvatge autòctona. Efectivament, primer es dedica a perseguir una colla de senglars que fugen ràpidament al veure la seua presència. Uns minuts després, veiem venir, a tota velocitat, un isard cap a nosaltres. La nostra estranyesa té explicació ben aviat. El Trasgo l'estava perseguint. Quan l'isard s'adona que es dirigeix a tota la velocitat cap a nosaltres, para mig segon per a canviar la seua direcció i anar muntanya amunt...
La sensació de fred és cada vegada més acusada, i només treure't els guants per a fer una foto és un perill per a les nostres mans. Segons el rellotge del Miquel, estem a -10 graus. I segons el parapentista Jordi, hi ha ràfegues de vent de 40 km/hora. Primera conclusió: sensació tèrmica de 30 graus sota zero. Segona conclusió: això no s'aguanta massa. Girem cua.
Així doncs, per segona vegada consecutiva, em quedo a les portes del cim triat a poca distància d'ell. Què hi farem?
Aquí en teniu algunes fotos:



Primer de tot, detall a l'armari de l'habitació de la Sandra. Record d'una expedició frustrada.


Aquí, a les bordes de Plans, vam deixar el cotxe, per una important placa de gel


Haguéssim pogut continuar fins aquest pont, uns cinc minuts a peu. Després d'aquest pont, abandonem la pista per a girar cap a l'esquerra


I agafar el gran llom cap al pic de Castanesa, que ja es veu, altiu, al fons.


Aquí veiem una vista del llom, però ara de dalt cap a baix.


A uns 2.700 metres d'alçada decidim deixar-ho estar.


Les vistes prometien. Aquí es veu l'Aneto, i la bretxa i el pic de Tempestades.



 I més proper, el pic de Vallibierna.


Foto de grup a peu de cotxe


Foto de grup, ara amb tots, al pis de  Noals. Gràcies per l'acollida!


2 comentaris:

  1. Esteu fets uns cracks!!!
    Gràcies per anar publicant cosetes per aquí, així et puc anar seguint a tu, la Laura, el Ferran i totes les vostres intrèpides aventures.

    PD) Dóna records al Miquel Àngel de part meva.

    Petons Carles

    Susi

    ResponElimina
    Respostes
    1. UOOOOoooooooooo...... quina llàstima d'acostipat!!!!com m'hagués agradat poder pujar! tot i el mal rato que dieu que vau passar... les fotos fan ben bona pinta!

      una abraçada virtual, familia!

      sandra

      Elimina