dimecres, 2 d’octubre de 2019

Pic de Robiñera, últim tres mil del Raül

El dissabte, 28 de setembre, sortim de Lleida amb la Neus i l'Aleix P. A Aïnsa ens ajuntem amb la Silvia i l'Aleix B. i el retrobat, després de molt temps, Miquel Àngel. Passem Bielsa i Parzán, i ens desviem cap a l'esquerra, cap al poble de Chisagüés. Allí encarem la pendent pista que porta cap a la font de Pietramula. La pista està bé, només hi ha un parell de bocins molt pendents una mica delicats. A la zona coneguda com a font de Pietramula no hi he trobat mai l'esmentada font, però és clarament identificable perquè hi ha un pronunciat revolt a la dreta i una zona per acampar i/o estacionar vehicles a l'esquerra:





No és una sortida més, no. Es tracta d'una sortida organitzada del CEL, el Centre Excursionista de Lleida, en ocasió de l'ascensió al seu darrer tres mil del seu soci Raül C. Així, l'endemà, diumenge 30 de setembre, més de 30 persones del nostre grup comencen a caminar cap al pic de Robiñera:

A més, hi ha un altre grup de gent d'una altra persona que acaba, però per segona vegada, la llista de tres mils. El dia és radiant i anem guanyant alçada:

Fins al coll de las Puertas, es va seguint el GR. Aquí es pot veure l'Aleix portejant el piolet d'en Juli Soler i Santaló:

Després del coll de las Puertas, ja no hi ha GR i hi ha una gran pedrera. Per sort, el camí continua clarament marcat i ens condueix cap a la carena final:

Després del puja i baixa de la carena, s'arriba al cim. Vistes cap al bocí de carena que acabem de passar:

Vistes cap al massís de la Munia, 

Cap a la zona del Montperdut:

I cap a l'oest, vistes amb la Núria de Mountain Wilderness i la zona del Posets:

El piolet d'en Juli Soler i Santaló espera ja l'arribada del seu futur depositari:

Si voleu entendre una mica més això del piolet, us deixo un video d'un dels seus depositaris, en Jordi.

En definitiva, el piolet passa de ma en ma de totes les persones sòcies que han acabat la llista de tres mils del CEL. Aquí, foto dels depositaris que van pujar al Robiñera, excepte d'en Joan Ramon que, com és habitual, tenia pressa:

1 comentari: