dimarts, 7 de gener del 2020

Pic de Barrosa

Dissabte, 4 de gener, i després de diverses altes i baixes, marxem la Núria, el Màrius i jo cap a la vora del túnel de Bielsa. Una mica abans del mateix, a mà esquerra, un cartell indica "Valle de Barrosa".










Allí aparquem el cotxe i comencem a pujar, estem a uns 1.400 metres d'alçada, per la pista, primer fent un parell de llaçades abans d'agafar clara direcció oest:

La pista es va desdibuixant mentre apareixen les primeres clapes de neu,

neu que es va fent contínua a partir dels 1.600 metres d'alçada:

Quan portem una hora i vint minuts caminant, veiem, una mica camuflat, el refugi davant d'una gran roca, a 1.745 metres d'alçada:




Com es veu, el refugi està en bastants bones condicions. Té una estufa de llenya que ens permet passar de 5 a 7 graus, amb la tasca feta pel Màrius i la Núria. El diumenge 5, a les 8.15 h, ens posem a caminar. Ja sortim amb les polaines i els grampons posats. No hi ha molt gruix de neu, però la que hi ha està bastant dura.

Anem guanyant alçada fins ja veure el port de Barrosa, a 2.500 metres d'alçada:

Un cop allà, girem a la dreta. Al fons es veu ja el cim:


Les vistes ja fa estona que són espectaculars, com aquí cap a la cresta de la Munia:

Malgrat que hi ha poca neu, el vent ha fet alguna espectacular cornisa:

Un cop al cim , a 2.762 metres d'alçada, després de 4 hores i 15 minuts d'ascensió, les vistes són espectaculars cap a tot arreu. Cap al nordoest, part de la cresta de la Munia:

Cap a l'est, Perdiguero, Posets i Espadas i al fons, l'Aneto:

Cap al sud, Peña Montañesa i la boira:

I cap a l'oest, primer Robiñera i Munia, i traient el cap el Montperdut i el Cilindro:

Foto de cim:
I anem baixant, primer cap al refugi, i posteriorment cap a l'entrada de la vall. Una molt bonica vall, una molt bona sortida i una molt bona companyia...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada