Una vegada més, tot i que l'objectiu era més ambiciós, el Paraguaio es troba malament i refaig plans a última hora. Tot i així, ens surt una bona sortida, un bon campament base i una bona companyia. Quan l'Oscar plega de treballar, passa a buscar-me per casa. Són les 10.30 del vespre del divendres! A continuació, anem a buscar la Imma i la Núria, i posem rumb cap a la casa que la família de la darrera té a Senterada. Hi arribem i a dormir de seguida. L'endemà ens dirigim cap al poble d'Erinyà i Serradell. Poc abans d'arribar a Serradell, surt una pista a mà esquerra en un pronunciat revolt a mà dreta. Seguim la pista una miqueta fins que es complica una mica. Aparquem i comencem a caminar amb bones vistes ja cap al darrere:
Les formacions rocoses del conglomerat de la zona acostumen a ser prou originals i atractives:
Seguim el track i la magnífica ressenya de l'
engarrista. Ja avisa que la sortida és poc "natural", i ho anirem confirmant. Veiem neu als cantons obacs:
Un cop es travessa el primer torrent, el camí és bastant clar: anem pujant de manera constant fins al coll de Serradell, on s'obre la panoràmica cap a la Ribagorça:
Allí coincidim amb una colla de muntanyencs i muntanyenques de la
SAM de Tremp, i amb el memorable Paco de Figuerola d'Orcau. Ells van per la via directa i normal cap al Pui de Lleràs a treure-hi un pessebre. Nosaltres seguim la ressenya, que implica baixar els quasi 600 m. de desnivell que ja hem pujat per anar baixant cap a la vall de la Terreta, amb bastanta més neu al cantó oest que a l'est. Per baixar-hi, seguim uns metres cap al nord del coll on hem arribat i anem baixant per un marcat sender:
El poble es veu al fons de la vall de la Terreta:
on hi arribem:
Podríem dir que aquí acaba la primera part de la sortida, primera pujada i primera baixada, amb boniques vistes cap al cim que primer hem deixat a la dreta i que ara veiem des de baix:
Des d'Espluga agafem la pista asfaltada i bastant plana que porta cap al poble veí de Castellet, a quatre quilòmetres:
Les formacions rocoses d'aquest cantó són encara més espectaculars:
Passat el poble de Castellet, seguim per la pista, però poc després, a l'esquerra, hi ha un pal indicador del coll de Castellet. Cap allí anem, al principi per entremig d'una bonica roureda:
Arribem a un prat i un torrent. Després de passar-lo, costa una mica retrobar el camí, que, ara sí, es disposa a recuperar els 600 metres de desnivell que havíem baixat. Després del considerable esforç arribem al coll de Castellet, un altre punt de pas entre el Pallars Jussà i la Ribagorça. Allí retrobem una pista que,
en sentit nord, ens portarà, ara sí i finalment, cap al cim:
Les vistes són prou espectaculars. Cap al nord-oest, la zona de les Maladetes:
i la serra de Sant Gervàs:
Cap al sud,i abans de la plana, una caseta de fusta que deu servir de punt de visió per al control de focs:
Cap al sud-est, el Montsec:
Cap a l'est, la conca de Tremp:
Fem foto de cim:
i seguim en direcció nord per tornar al coll de Serradell i baixar, ara ja per camí conegut, cap on hem deixat el cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada