Marxem doncs amb la Núria cap a Senterada el divendres, 6 de desembre. El dissabte, de bon matí, anem fins a Capdella. De la part superior del poble, en surten dos senders. El de la dreta va cap al port de Rus. El de l'esquerra, segons indica el cartell, cap a la cabana de Filià. Per allí anem. Estem a uns 1.400 metres d'alçada. També es pot anar cap a la mateixa vall per una pista que surt d'un revolt més o menys un quilòmetre abans de Capdella.
Anem pel sender i comencem, precisament, baixant a travessar el riu del barranc de Riquerna i del port de Rus:
Després es comença a pujar i entrem a la vall de Filià. La pujada és suau i va per la part solana de la vall. A l'altre cantó, de tant en tant, veiem la pista que va per l'obaga.
Al cap de més o menys una hora ens incorporem a la pista, que ha travessat el riu i ha passat a la solana.
En mitja hora més, arribem a una cruïlla. Uns metres abans hem trobat el cartell, cap a la dreta, que assenyala el pic de Fitero. A la cruïlla, cap a la dreta, el visible i ja proper refugi de Filià. Cap a l'esquerra, l'estany de Filià, cap on ens dirigim. La pista baixa a passar el riu, que ens costa fer-ho una mica pel cabal de l'aigua. Al final, passem per sobre una gran tuberia metàlica que hi ha uns metres més avall. A partir d'aquí, la neu ja és contínua, i bastant dura. De seguida ens posem els grampons. No veiem camí, però ens dirigim cap a una torre metàl·lica ben visible (les restes de les pistes d'esquí que es volien fer en aquesta vall), per l'esquerra del barranc (dreta orogràfica), en clara direcció sud (fins llavors havíem seguit, bàsicament, direcció oest). La Núria té clara la direcció per arribar a la vora de l'estany. Així, arribem a un pla on, a la vora de l'estació metàlica,
n'hi ha una altra de formigó, amb una pintada enorme que recorda l'estúpida que arriba a ser, a vegades, la cobdícia humana:
Seguim en la mateixa direcció, potser un pèl més cap al sudest, fins que observem l'estany a la nostra dreta, ja a 2.090 metres d'alçada:
A la nostra esquerra tenim la carena i el cim, que ja veiem des de vora de la cabana. Mirem per on arribar a la carena i decidim intentar accedir-hi pel punt que es veu més baix ja superat el que al mapa surt com a Tossalet de l'Estany. Anem pujant pel seu vessant oest fins que una canal curta i ampla , en direcció est, ens permet accedir a l'esmentada carena, a uns 2.200 metres d'alçada. Neu duríssima, cal intentar clavar bé els grampons.
Seguim en direcció sud per un puja i baixa fins al peu del cim. Ara ens queden uns 400 metres de desnivell per l'ampla carena amb l'esmentada neu duríssima. Cal anar amb compte de no relliscar
Després de 4 hores i quart acabem entenent perquè no hi ha ressenyes d'aquest cim, solitari, sense fites ni cap rastre, a 2.591 metres d'alçada, però amb unes vistes espectaculars. Cap al nordest, primer l'omnipresent Montsent de Pallars i al fons la Pica d'Estats:
Cap al sud, la boira de la conca de Tremp, el Montsec i al fons, Montserrat i tot:
Cap a l'oest, fins i tot l'Aneto:
Foto de cim i cap avall pel mateix camí:
Us deixo el track de la sortida aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada