dilluns, 18 de juliol de 2011

El cim més bonic del món ja coneix al Ferran

El diumenge 10 de juliol, just un any després de la manifestació del "Nosaltres decidim", el pic de la Serrera va tenir l'honor de rebre la visita del Ferran, en la seua primera ascensió a un cim.
També va tenir l'honor de rebre la visita de la Laura, que encara que sembli increïble, encara no hi havia pujat. Per a mi, i si no m'he descomptat, era la 14a vegada que hi pujava.
Ens hi van acompanyar el padrinet Aleix, els nostres padrins pallaresos, Núria i Ángel, i el nebot d'aquests, el Marc. A tots ells, moltes gràcies.
I als amics de la colònia d'Aina de Canillo, Ramon, Ester i Jordi, també moltes gràcies. No vam pensar, un cop més, a fer-los-hi fotos. És allí on vam dormir.
Us en deixo algunes fotos, amb els seus pertinents comentaris:


Aquí estan sucant-se de crema, i el Ferran, aprenent a conduir.


Aquí ja hem començat a caminar!

Avancem per la vall de Ransol, adornada per una bonica cascada.

Aquí fem la primera parada, per a treure'ns roba, que ja tenim calor.

I aquí hi ha tota l 'expedició menys l'Ángel, que fa la foto.

I arribem al primer estany dels Meners o de Ransol, ja a 2400 metres d'alçada.

On hi parem per a reposar forces

I amunt, amunt, veiem més estanys.

Segona parada, ja a més de 2600 metres...

Ara ja deixem el coll dels Meners a l'esquerra i ens dirigim ja a la carena cimera, amb el cim al fons.




Pujant per la carena, es veu la vall de Sorteny, amb el pic de la Cabaneta  a l'esquerra i el de l'Estanyó a la dreta.

Només ens falten uns metres, i fa força vent.
Foto de cim. Aleix, Ferran, jo, Laura, Núria, Marc i l'Ángel assegut.


Els tres: El Ferran, que s'havia dormit quan feia tan vent, es va despertar a l'arribar al cim.

I aquí està el nostre Patufet al cim, de 2913 metres d'alçada.


I ja en una parada de la baixada.

És l'hora de dinarrrrrrr

Ja quasi arribem!!!!
I aquí està una pedra provinent del cim, que el Marc ens va agafar i regalar. Jo me n'havia oblidat! Moltes gràcies....

4 comentaris:

  1. Osti molt bé! Així,s'ha de començar aviat a estimar la muntanya.
    Aviat ens apuntarem a portar canalla a la muntanya la Marian i jo, ja que tenim a la Tanit de camí.
    Salut.

    ResponElimina
  2. Ja estava trigant aquest esdeveniment, jeje
    Me n'alegro moltíssim. Les fotos són genials.
    Ànims i que "el ritmo no pare" :D
    Salut a tots i muntanya.
    Susi

    ResponElimina
  3. ¡Venga! Unos metros más y a por los "tresmiles". Eso se llama una carrera temprana. Vaya cambiazo que ha pegado el Ferran de la Semana Santa a aquí. Tiene pinta de ser un poco terremoto... je, je. Del pare no decimos nada que ya le conocemos.

    Un saludo.

    ResponElimina
  4. Ooooooooooooooooooo
    Quina monada....... Quin muntanyista més guapo!! i més valent!!!
    Una besada Familia!

    Marta

    ResponElimina