dijous, 11 d’agost de 2011

Hipólito Maeso i els tresmils dels Pirineus

La xifra màgica i capriciosa dels 3000 metres ha fet que molts muntanyencs encisats per la serralada pirinenca hagin tingut la iniciativa de completar tots els seus cims iguals o superiors a aquesta xifra rodona. De llistes de cims n'hi hagut moltes des de l'inici del pirineïsme. Però en l'actualitat, a part de la llista del Centre Excursionista de Lleida, hi ha la llista dels 212 tresmils de Buyse, que des del grup dels "Caçafantasmes" intentem complementar en base a la única regla objectiva que es va proposar des de l'equip que la va confeccionar: Que tingui un mínim de 10 metres de prominència. Amb això,  podem trobar "nous" cims o descartar-ne alguns que no tenen l'esmentada prominència. I tot això, bàsicament gràcies a les noves mesures que ens faciliten els cada vegada més famosos GPS.
Cada vegada hi ha més muntanyencs que han completat l'ascensió als cims de més de tres mil metres dels Pirineus. Alguns ho han fet ja amb mèrit destacable: Jordi Farré i Jesús Almarza, del CEL, els van fer tots durant l'any 1998. Marta Alejandre i dos muntanyencs més els van fer tots en 52 dies seguits al setembre i l'octubre del 2010.
Per altra banda, hi ha en Javier Fernández, un noi valencià que, amb només 16 anys, al 2005, completava la llista de tresmils. En el cantó diametralment oposat, el "jove" Lluís Garrofé, de Tartareu (La Noguera), està a punt de completar la llista del CEL amb 80 anys!!!!
Però aquesta entrada la volem dedicar a l'alpinista Hipólito Maeso.  Aquest madrileny de naixement, i pirineïsta d'adopció, a part de destacar per un currículum d'ascensions i escalades impressionant, té el que creiem que és una gesta difícil d'igualar: fer tots els cims de la lista dels 212 en 34 dies seguits d'activitat, a peu íntegrament, i la immensa majoria en solitari.


Portada del llibre escrit per Hipólito Maeso descrivint el seu recorregut pirinenc

Hipólito Maeso va fer aquestes ascensions durant l'estiu del 1999, precisament l'any que complia 50 primaveres, demostrant que no calia anar a cordilleres exòtiques per a fer gestes alpinístiques de primer ordre. La història de les seues ascensions està recollida en el llibre que ell mateix va publicar el 2001: "Qué bonitos son los Pirineos", tot i que en l'actualitat és bastant difícil ja de trobar.
Malauradament, 5 anys després, al juliol del 2004, l'Hipólito Maeso, juntament amb Roberto Vázquez, morien després d'ascendir, als Alps, la punta Dufour. El descens el van afrontar enmig d'una forta tempesta i amb importants ràfegues de vent que se'ls van endur per sempre.
A part de destacar les importants gestes que encara ara es poden fer als Pirineus, també voldríem destacar les aportacions que l'Hipólito va fer durant el seu recorregut, de cara a complementar la llista de tresmils. Així, en el llibre que hem esmentat, podem esmentar diferents apunts i comentaris sobre els tresmils: parla de les enigmàtiques Agulles del Clot de la Hount, de cims que es passen sense ni adonar-se'n (tenen realment els 10 metres de prominència?), de la no inclusió en la llista dels 212 del pic Lentilla o Campbieil SSW, dels tres possibles cims de la Pale Crabounnouse, de la poca singularitat d'alguna de les agulles de la cresta de Lézat, de les dues puntes de l'agulla Argarot (que el nou mapa de l'editorial Alpina ja reconeix i que els caçafantasmes hem confirmat com nou tresmil) o dels dubtes sobre el cim real de l'Agulla Russell Superior.

Contraportada del mateix llibre.


Sense cap mena de dubte, per a nosaltres seria un honor que formés part del nostre equip de caçafantasmes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada