Cap del Muntanyó d'Àrreu

Aprofitant el pont de la Immaculada constitució, la família marxem el dimarts 6 cap a les valls d'Àneu, on els hospitalaris Nuria i Ángel ens acullen una vegada més fins al dijous. I entremig, el dimecres, 7 de desembre, i amb la companyia afegida de l'Aleix i el Jordi, vam atansar-nos fins prop del port de la Bonaigua per a pujar al Cap del Muntanyó d'Àrreu.
Aquí en van algunes fotos:

 Comencem a caminar a uns 2.000 metres d'alçada, en clara direcció nord, fins arribar a un petit coll que ens permet intuir l'estany Pudo (primera síl·laba tònica, eh?), a 2.200 metres.

Poc després, ja podem veure el nostre objectiu, al mig de la imatge i al fons.

El dia és magnífic. El principal problema són les fortes ràfegues de vent.

L'Ángel assenyala el coll on anem i la cresta est que pujarem per a arribar al cim.

Passat el coll, sense nom, i a 2.400 metres d'alçada, el panorama s'obre una mica més i podem veure l'estany de Garrabeia i el de Rosari 

La carena no és difícil, però alguns passos en mixte, roca i neu, ens fan anar ben atents.

I arribem al cim, a 2626 metres d'alçada. El dia continua éssent radiant, però fa molt vent i quasi no parem. En aquesta foto, vistes cap a l'est.

Vistes cap al sud.

Cap al sudoest, amb les Maladetes.

I cap a l'oest immediat, amb el  Tuc dera Llança.

Comencem a baixar, però no per la mateixa cresta que hem pujat, sinó per la cresta sud i la pala sudest

Aquí es pot observar una mica el vent com alça la neu.

I la foto de cim, al cantó del cotxe: Jordi, Aleix, Ángel, Nuria i el menda...