dimarts, 13 de març de 2012

Focs a la Ribagorça i cim del Cerví de Manyanet

Ja feia uns dies que teníem prevista una visita a Viu de Llevata, i, malauradament, aquesta coincideix amb el foc que havia hagut just davant del poble el dijous i el divendres. Nosaltres hi anem el dissabte, 10 de març.
Després de visitar la zona i també observar, de lluny, el foc de la vall de Castanesa, realment molt més ampli i més greu, us en deixo unes fotos.
I a sota, la descripció de la sortida del diumenge.





Al fons, s'observa el poble de Viu de Llevata


I aquí els capricis del foc, que salva alguns pins i altres no.


En aquesta: en primer terme boixos cremats al foc de Viu, el fum del foc de la vall de Castanesa, i al fons, els cims del Vallibierna i l'Aneto.

L'endemà, diumenge, 11 de març, quedem amb l'Elena i el Jordi a Xerallo, per a pujar, un parell de mesos després, altre cop, l'estreta carretera de la vall de Manyanet, amb l'objectiu de pujar al Cerví de Manyanet.



Aquí està el cim retratat entre els boixos cremats de Viu de Llevata


Aquest cop, però, decidim canviar una mica la ruta i passar de llarg el poble de Manyanet. La pista segueix uns tres quilòmetres més, i nosaltres deixem el cotxe una mica abans, a uns 1700 metres d'alçada. Bé, de fet, la pista segueix més, però està tancada.
Nosaltres seguim caminant per la pista i passem pel barranc de Manyanet, que queda a sota, a la nostra dreta.


Quan s'obre el panorama, ja veiem, a la nostra esquerra, el pas de Llevata, cap on comencem a dirigir-nos, ja sense camí.


Quan veiem totalment la carena que uneix el pas amb el cim, ens decidim a girar més cap al sud i intentar agafar la carena est del Cerví de Manyanet, que veiem i intuim més fàcil.




No podem deixar de retratar el remuntador de la frustrada pista d'esquí de la vall de Filià, a la vall Fosca, just a l'est d'on ens trobem nosaltres.A la imatge es veu el remuntador just al port de Filià, a 2.393 metres d'alçada.


Sempre sense camí, anem guanyant alçada fatigosament fins a arribar a la carena. Allí hi bufa una mica el vent, però la veritat és que bastant menys del que esperàvem per les previsions.





Anem pujant per a arribar al cim unes dues hores i tres quarts després de començar a caminar, a 2745 metres d'alçada. 


Allí trobem un noi que ha pujat des de les pistes d'esquí, que ens fa la foto de cim.
La pujada no és que sigui molt maca, però les vistes impressionen:



Cap a l'oest, el Turbón, també sense gota de neu. També es pot veure fum de l'incendi de la vall de Castanesa.


Aquí es veuen els Eristes, el Posets, les Maladetes... i el fum.


Tirant de zoom cap a l'Aneto, al nordoest.


Just al nord, les pistes d'esquí de Boí-Taüll.


Al nordest destaca el soberbi Peguera


Una mica meś a l'est, Pala Pedregosa i Montorroio.


I més a l'est encara, surt la silueta del Pedraforca.



I cap al sud, el Monteci l'embassament de Sant Antoni.



Aquí es poden veure certs efectes del foc de Castanesa, al centre de la fotografia.



Després de quasi quaranta-cinc minuts al cim, comencem a baixar intentant fer una circular, pel barranc de Cerví que se'ns acaba fent pesat.
Finalment, una hora i tres quarts després de sortir del cim, i anant buscant el millor lloc per baixar, tornem al cotxe.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada