dimecres, 11 d’abril de 2012

La Ribes-Sabaté al Cilindre amb la mona com a perspectiva

Dilluns, 9 d'abril del 2012. Darrer dia de la Setmana Santa.
Dimecres, 3 de novembre del 2010. Dia del meu aniversari.
Aquell dia del 2010 feia poc més de dues setmanes que havia nascut el Ferran. El regal de la Laura va ser deixar-me el matí lliure per a anar a escalar. Agafem el cotxe amb l'Aleix i l'Enric per a, un cop més, anar a Sant Llorenç de Montgai (poc em pensava, llavors, que al cap de menys d'un any, hi estaria vivint). La nostra idea és fer la via de l'esperó Sud. Passem davant de la zona i anem a omplir garrafes a la font del Gat. Gran errada. Quan tornem, la nostra via està ocupada!!!! Un dimecres laborable!!!! Solució: anem a la Ribes-Sabaté. Hi anem i ens en sortim:
http://sempremoltmeslluny.blogspot.com/search?q=ribes+sabat%C3%A9

Doncs bé, quasi un any i mig després, i vivint a Llorenç, anem amb la Marta i el Jordi a tornar a fer l'esmentada via, una de les meues preferides...

Aquí en teniu la crònica i algunes fotos:


Una vegada més, i quin gust, sortim de casa a peu i amb l'arnés posat...


I arribem ben aviat a la imponent paret del Cilindre.


Sense pensar-s'ho massa, el Jordi encara el primer llarg, el més difícil i vertical.


per a fer la primera reunió aprofitant l'arbre solitari.


Jo encaro el flanqueig del segon llarg sense sobrar-me res.


I aquí està el Jordi arribant a la segona reunió, en el que considero que és el pas més bonic de la via. No és pas difícil, però has d'envoltar per fora la roca de la imatge, amb 70 metres de timba per sota els peus...


I el Jordi tornar a encarar el tercer llarg,


recte amunt cap al final de la paret.


I des de la reunió, ens fa aquesta fotografia als dos segons.


La Marta i el Jordi al cim del Cilindre.


I el Jordi i el menda al mateix lloc.

I sense ni dutxar-nos, baixem a peu del Cilindre i ens dirigim a on l'Eva guarda els cavalls, per a celebrar la mona amb la colla de Llorenç:


I després de dinar, directes cap als cavalls.


Amb el permís de la Dauli, la gossa adoptada pel Miki i l'Aroa



Aquí hi ha algú a qui li molesta el Sol


o potser no vol veure els seus progenitors, tirats a la beguda.



Aquí hi ha el Musculator, a sobre del Jordi...



La mestressa dels cavalls


i el Ferran provant noves experiències, sota la mirada de la mare, el Víctor i la Marta.


Tot el Far West a punt


i més...



I encara no s'havien acabat les emocions del dia.


El padrinet Aleix porta la mona al seu fillol Ferran,


I ho reguem, finalment, amb el vi d'anous que ens va regalar la Sandra!

1 comentari:

  1. Eo feliciats per la via! Esteu fets uns cowboys això si que és ser del llunya oest...

    La millor la del Pol fent de gigoló després de cruspir-se un ou de xocolata...

    Eva, Vic, Roc

    ResponElimina