Pic de Subenuix per la Vall Fosca

Per al cap de setmana del 12-14 de juny, i amb els Aleixos, teníem prevista una sortida a la zona del Perdut. Però la deficient previsió meteorològica ens fa canviar de plans i també fa despenjar l'Aleix B.
Al final, ens trobem a Salàs de Pallars, la tarda del divendres, 12 de juny, amb l'Aleix P., en Josep B. i el nou Josep M.
Objectiu: aprofitar el que sembla que serà un bon matí de dissabte per pujar al pic de Subenuix. Decidim matinar força per no enxampar la pluja prevista per la tarda. Així, a les 6.15 h. del matí ja estem caminant vora la presa de Sallente, més amunt de La Torre de Capdella.

Aprofitem la fresca per pujar per la canal de Pigolo i arribem a la via del carrilet:

En una hora i deu minuts ens plantem a l'estany Gento. Passem per sota les instal·lacions del telefèric i anem en direcció a l'estany Tort. Poc abans d'arribar-hi, hi ha el desviament cap al refugi Colomina. I arribem així a l'estany Tort:

I aquí comença el que serà la gran sorpresa de la sortida. Vorejar l'immens estany Tort és un continu puja-baixa que no teníem gens previst. De fet, havíem previst 1.250 metres de desnivell, des de la presa de Sallente (1.700) fins al pic de Subenuix (2.949 metres d'alçada). Al final, però, entre anar i tornar per l'estany Tort, els gps van vorejar els 1.700 metres de desnivell positiu.
Des del desviament del refugi Colomina, seguim la traça de la Carros de Foc. Per tant, no hi ha cap problema d'orientació, perquè el camí està molt trillat. Vorejant l'estany, se'ns apareix, per primer cop, el nostre objectiu:

I si girem la vista enrere, se'ns apareix un altre dels clàssics de la zona, el Montsent de Pallars: 

 Entre l'estany Tort i l'estany Neriolo, trobem aquest curiós refugi:

Mentre anem caminant entre estanys i estanys, s'alça la silueta impressionant del pic Tort, a la dreta, i del pic de Mar, a l'esquerra:

Quan arribem a l'estany Cubiesso, aquest el voregem per la seua esquerra, i arribem a un pal indicador: cap al nostre destí, el coll dels Gavatxos o cap enrera. Per terra, veiem l'indicador del coll de Dellui i l'estany Llong, per on va la Carros de Foc. Seguim caminant i ara el camí ja no està tan clar. Es nota que hem deixat la famosa ruta.

De fet, en la pujada al coll dels Gavatxos, entre les poques congestes que queden i el camí que es perd, anem fent més o menys per on volem. Arribem al coll, a 2.667 metres d'alçada i veiem, a l'altre cantó, els estanys dels Gavatxos, encara mig glaçats. Com es nota que és obaga. En la mateixa foto es pot veure el Portarró d'Espot, i, a la seua esquerra, el pic del Portarró, i a la dreta, l'Agulla del Portarró:

Un cop arribem al coll, el temps empitjora ràpidament, i tot just tenim temps de veure la carena cap al nostre objectiu:

Malgrat la boira que ens envolta, decidim anar tirant cap amunt (en Josep B. diu que ens espera aquí), i en 45 minuts arribem al curiós bloc que és el cim del pic. De fet, parlaven d'una grimpada en la part final de la carena, però la veritat és que jo vaig trobar més difícil pujar a aquest bloc que no pas l'esmentat pas de la carena. Aquí teniu en Josep B. al bloc cimer, després de cinc hores i un quart d'`haver sortit de la presa (amb dos descansos inclosos):

I l'Aleix i jo...

De fet, la carena és prou fàcil  i es va seguint, majoritàriament per l'esquerra de la mateixa, i uns quants metres per la dreta. És qüestió d'anar seguint fites i tot, sovint, el sender que hi ha.