Via del Ramon i la Remei a Sant Llorenç de Montgai

Trenco el meu silenci al blog (des de l'inici de la pandèmia), però crec que ho faig amb un bon motiu. Amb el bo del Joanet hem obert una curta via a Llorenç (Sant Llorenç de Montgai). La via es troba al camí de baixada del famós Cilindre. Baixant, queda a l'esquerra. Son només dos llargs i bastant fàcil. 

És per a fer un particular homenatge al Ramon i la Remei (pares i padrins dels propietaris del càmping La Noguera) que tant bé ens van acollir del 2011 al 2013, llogant-nos la planta baixa de casa seua. 

Es pot fer després de fer alguna via al Cilindre. O anar-hi expressament aparcant al mateix lloc de la paret de la Formiguera o de la ferrada Cágate Lorito. Se segueix pel camí que puja cap a Montalegre (deixant a l'esquerra el camí que va cap a la paret de la Formiguera). Passada la via de la cresta del Tio Maria, uns metres més enllà, hi ha una roca grossa al terra i a la nostra dreta. Es baixa amb compte per allà, es travessa el rierol i es puja pel camí que baixa del Cilindre, atansant-nos a l'agulleta. Quan estem uns metres per sota de la seua alçada, hi ha una fita a la dreta que indica per on deixar-lo per arribar al peu de la via, còmode. Uns 10 minuts per arribar caminant fins al peu de via (i uns 15 per tornar a l'aparcament).

Per a baixar-ne un cop feta la via, hi ha fita indicant que cal pujar una mica i desviar-se posteriorment cap a l'esquerra, fins retrobar el camí principal que baixa del Cilindre. 

Aquí us deixo el croquis:                                              

I us podeu baixar el track d'anada i tornada clicant aquí. Comença uns metres passats la població de Sant Llorenç de Montgai venint de Gerb, en un espai per aparcar vehicles a la dreta, just davant del Cilindre.

I una mica d'explicació i imatges de l'obertura i l'equipament:

L'11 d'abril del 2024, després de descartar una altra opció, el Joanet em parla d'aquesta agulleta. I allí anem.

 

                                              El Joanet al peu de via, mirant el tema...          

                                                          

                                                                 

                                                   Aquí negociant el primer llarg

Més d'un any després, i després de programar-ho, reprogramar-ho i tornar-ho a cancel·lar, aconseguim tornar a quedar per a equipar la via:

                                                 En plena acció amb el trepant

 

                                            Posant l'únic parabolt del segon llarg
                

 

                                                    Enllestint la segona reunió

 Posteriorment, amb el meu fill Ferran, anem el 6 de juliol a netejar l'accés al peu de via:

I el 13 de juliol, i amb la Marta, netegem la via en sí, la baixada, i marquem el nom el peu de via:

 Espero que us agradi...

Montalt Sud i Montalt Nord

Cap de setmana de relax amb muntanyeta tranquila. Anem així, amb la Gemma als dos modestos cims del Montalt. Per arribar-hi, nosaltres hi anem per la carretera C-44 que va de Mora la Nova a Hospitalet de l'Infant. Venint d'aquesta darrera població, i una mica abans del coll de Fatxes, surt a la dreta la carretera T311, cap a Pratdip. Al quilòmetre 39 i a la nostra esquerra (nord), surt una pista que va fins al coll de Montalt, passant per la vora d'uns molins de vent. La pista no està massa bé i fem uns quants metres amb el cotxe, però la deixem per continuar a peu:

Pic de Mondicieto

Dissabte, 1 i 2 de febrer, amb l'Aleix, la Neus i la Núria anem cap al poble de Nerín. Les previsions meteorològiques són excel·lents. Les nivològiques, no les mirem gaire. Primera errada. L'objectiu, el pic de Mondicieto, gran mirador del Montperdut. Un cop al poble, i just a la seua entrada i cap a la dreta, hi ha la pista cap a Cuello Arenas i Cuello Gordo. Cap allí anem. Poc després del poble, un clar senyal ens indica que està prohibit el pas a vehicles no autoritzats. Allí aparquem:

Pic de Barrosa

Dissabte, 4 de gener, i després de diverses altes i baixes, marxem la Núria, el Màrius i jo cap a la vora del túnel de Bielsa. Una mica abans del mateix, a mà esquerra, un cartell indica "Valle de Barrosa".

Tossal de Costa

Primera sortida en condicions hivernals de la temporada. No en trobo cap ressenya a internet, però el nom fa pensar que és fàcil, i el mapa de l'Alpina que tinc marca un camí quasi des de la carretera per una llarguíssima carena. Parlant-ne amb la Núria, i després de mirar una foto des de l'estany de Filià, sembla més fiable anar-hi per l'esmentat estany, i des d'allà arribar a la carena, però molt més amunt.
Marxem doncs amb la Núria cap a Senterada el divendres, 6 de desembre. El dissabte, de bon matí, anem fins a Capdella. De la part superior del poble, en surten dos senders. El de la dreta va cap al port de Rus. El de l'esquerra, segons indica el cartell, cap a la cabana de Filià. Per allí anem. Estem a uns 1.400 metres d'alçada. També es pot anar cap a la mateixa vall per una pista que surt d'un revolt més o menys un quilòmetre abans de Capdella.
Anem pel sender i comencem, precisament, baixant a travessar el riu del barranc de Riquerna i del port de Rus:

El Coscollet i el Tossal del Faig

Planificant la sortida del 23 i 24 de novembre, esperàvem fer la primera sortida en condicions hivernals, amb neu nova. Al final, no ha pogut ser. El risc d'allaus i el mal temps previst per dissabte va implicar un canvi de rumb. I al final també de personal. Ni Josep ni Aleix van poder venir i vam anar amb la Núria amb la furgoneta fins a Coll de Nargó. Allà, agafem la carretera cap a Isona. Passem el desviament a les Masies de Nargó i, poc després, al quilòmetre 37, agafem el desviament cap a les Masies d'Aubàs. Seguim les indicacions de les esmentades masies i també del Coscollet. Potser un quilòmetre després de les Masies, el cartell que posa Coscollet ens convida a deixar la pista principal. Aparquem la furgoneta. Allí començarem a caminar l'endemà:

 

Pic de Robiñera, últim tres mil del Raül

El dissabte, 28 de setembre, sortim de Lleida amb la Neus i l'Aleix P. A Aïnsa ens ajuntem amb la Silvia i l'Aleix B. i el retrobat, després de molt temps, Miquel Àngel. Passem Bielsa i Parzán, i ens desviem cap a l'esquerra, cap al poble de Chisagüés. Allí encarem la pendent pista que porta cap a la font de Pietramula. La pista està bé, només hi ha un parell de bocins molt pendents una mica delicats. A la zona coneguda com a font de Pietramula no hi he trobat mai l'esmentada font, però és clarament identificable perquè hi ha un pronunciat revolt a la dreta i una zona per acampar i/o estacionar vehicles a l'esquerra: