dimecres, 22 de setembre de 2010

El Turbón per les seues crestes nord




Altre cop una proposta original de l'Alfredo i el Patxi. El Turbón és una magnífica i imponent muntanya que es veu des de molts llocs, entre ells des de Lleida, però té una alçada modesta si la comparem amb els seus veïns de l'oest i del nord: 2.492 metres d'alçada.
Jo l'havia fet ja fa molts anys per la seua via normal, de la cara oest, pel refugi de La Plana, un febrer del 1997. Però aquest cop vam dirigir-nos cap a Les Paules, a la cara nord, per a dormir prop del poblet de La Muria, a uns 1.400 metres d'alçada, i on ens vam trobar amb els bascos, i la dona de l'Alfredo i la filla, que tot i que no vam pujar al cim, van passar l'estona pel bosc.
Cap a un quart de vuit del matí, ens dirigim per la mateixa pista on havíem dormit, fins que una fita de pedres ens indica, a l'esquerra, que hem de deixar la pista. Llavors va començar una estona considerable, potser 45 minuts, d'intentar trobar el camí correcte, que no està massa marcat.

Buscant el camí correcte entre la boira, en un lloc ben idílic.

La tendència és cap al sudoest. Finalment, vam trobar el sender de PR que ens va portar comodament cap al Port de la Muria, a 1615 metres. Arribats allà ja veiem la muntanya sencera, i les vistes són força curioses, un cop hem deixat sota nostre la boira:

La "mole" del Turbón, una mica més a prop

I ja destaca la silueta del Pedraforca...


Un cop arribats al port, deixem el sender per a anar pujant en tendència al sudest, altre cop sense massa camí definit, fins a superar el cordal nord-occidental que ve del cim del Turbón, i entrar a la Coma de Sant Adrià, que separa les carenes nord-occidental i nord-oriental. Un cop aquí, retrobem clarament el camí, encara que no l'aprofitarem massa, perquè el nostre objectiu és pujar per la cresta nord-occidental.

La Coma de Sant Adrià separa les dues carenes. El cim principal ens queda a la dreta.

Ens desviarem del camí principal de la Coma cap a la dreta (oest) per a pujar per una còmoda canal dalt del cordal:

Arribant a la carena, dalt de la canal.
 Un cop dalt de la carena, vam aturar-nos una estona per a menjar una mica. Despreś, encarem la llarga carena, que en cap moment es complica, i quan ho fa, se supera la proa per la dreta (oest).

Imatge de la cresta
Els simpàtics isards que ens van acompanyar en diversos moments de la sortida.
Aquest primera proa que es veu a la foto és la que s'ha de superar baixant una mica per la dreta.
Allà al fons hi ha el cim.
Arribant al cim ens ajuntem amb el camí que ve del refudi de la Plana, el que seria la via normal per la cara oest. Un cop al cim, és l'hora de les bones vistes, després de cinc hores d'ascensió (inclosa l'estona del principi del matí que vam deambular una mica).
Cap al nord, el massís de les Maladetes
Cap a l'oest, Peña Montañesa i el Cotiella.
Cap a l'oest, però més a prop, el poble de Campo.
I la tradicional foto de cim...
 Quan marxem del cim, anem encara més al sudoest per a baixar cap al camí que puja per la coma de Sant Adrià, però abans d'acabar de baixar del tot, anem a resseguir l'altra cresta nord, la més oriental,

Imatge cap al Turbonet, de 2.344 metres.
cap al cim del Turbonet i del pic Aligas, de 2.296 metres. Un cop fets els dos cim, ens desviem una mica de la cresta per unes fites, més encara cap a l'est. Però no hem de perdre massa alçada i tornem cap a la cresta per a tornar a albirar la coma de Sant Adrià, que és per on volem baixar cap a La Muria.

Imatge de la cresta nord-occidental, que porta al cim principal.
Imatge de la cresta nord-orienal, que ve del Turbonet.
A partir d'aquí només ens queda estar atents a les fites per a baixar per un frondós sender que després es transforma en pista i ens deixa prop de La Muria altre cop:
 

En resum, un dia magnífic, amb una ascensió circular molt original (on cal bon sentit de l'orientació al principi i al final), i una molt bona companyia per a gaudir de la muntanya.







2 comentaris:

  1. Molt bé pel blog Carles! Pots seguir el meu també, que ja fa temps que fuciona jaja, i també veuràs que en tinc d'enllaçats de vària gent del centre.
    Molt bona la foto dels Encantats amb els "Mammatus".
    A reveure.

    ResponElimina