divendres, 17 de setembre de 2010

Els Culfreda, amb vistes

Havia pujat als Culfreda dues vegades, una a l'octubre del 2001, i una altra a l'agost del 2003. A més, a l'agost del 2001 havia pujat, en solitari, al Cauarere, un 2900 que precedeix als tres Culfreda per la seua via normal. Aquell dia, que anava sol, no feia bon temps i vaig decidir no continuar. Les altres dues vegades, tampoc no feia bon temps, però els companys es van animar a pujar igualment. El resultat, tres vegades de pujada per la zona sense veure les vistes. Així que aquest dissabte, 11 de setembre del 2010, vam anar fins al refugi de Tabernés per a fer els cims esmentats el diumenge 12, tot acompanyant a l'Aleix, que li faltaven per a la col·lecció de tresmils. També ens hi acompanyaven el Víctor i el Dani.
Després d'alçar-nos una mica més d'hora del que calia, ja que segons l'Aleix, a les 6.40 ja s'hi veia... vam passar uns minuts tots quatre dins la furgoneta esperant veure-hi alguna cosa a fora. Finalment, a les 7 i pocs minuts ens vam posar en marxa, camí del Puerto de la Madera:


El dia pintava bé i aviat es deixa veure el nostre objectiu:


Anem guanyant alçada pel marcat sender que puja fins als 2500 metres de l'esmentat coll.
Després de menjar una miqueta al coll, encarem la llarga carena que ens porta cap al Cauarere:


Al final, la pendent és força considerable, però no s'arriba a complicar. Només un parell de cops hem d'utilitzar les mans. Un cop al cim, ja es deixa veure el que ens resta: una baixada considerable abans d'afrontar la pujada al primer Culfreda, des d'on ja queda poc per als altres dos:


I bé, finalment a la tercera ascensió als Culfreda, ha estat possible veure les vistes des dels cims, i són molt recomanables:

                   Cap a la cresta de Bachimala i la cresta Espadas-Posets
                                                   Cap al Cotiella
 
                              Cap a l'estany d'Ordiceto i la Punta Suelza
                                Cap a la zona del Montperdut i la Munia
                                 Cap a la gelera d'Ossue i el Vignemale
                               I cap al Lustou... tot un privilegi de vistes
                       I d'aquell clar en el bosc, el pla de Tabernés, venim...
                      I aquests són els sospitosos d'haver pujat als Culfreda

En fi, una bona i plàcida jornada de muntanya que només va tenir un final més trist, que podeu veure en l'entrada que hi ha a continuació...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada