Reflexions sobre la Diada

Aprofito el bloc també per a deixar escrites algunes reflexions sobre la Diada nacional de Catalunya, el passat 11 de setembre i les eleccions autonòmiques que ens esperen.
El diumenge, 12 de setembre del 2010, tornant de pujar als Culfreda (veure l'entrada posterior), i ja arribant a Ainsa, a l'Aragó, ens vam trobar amb un control de la policia nacional:
Primer hi havia un policia que et mirava i decidia si calia fer el control a fons o no. Ens va mirar i a l'envoltar la furgoneta, va veure que portava el "CAT" a la matrícula. Fa anar el xiulet per a indicar als seus companys que cal fer el control a fons. Avancem uns 50 metres fins on hi ha la resta del control. Ens demanen d'aparcar, d'aturar el vehicle i d'entregar-li les claus, que deixa a sobre del parabrises. A continuació ens demana els DNIs dels quatre i la documentació del vehicle. Em costa de trobar-la (no la utilitzo gaire) i al final li dono. El "jefe" fa algun comentari com: "Es que no buscavas en el lugar adecuado", en un to que jo vaig interpretar bastant agradable.
Però el problema arriba quan va a comprovar la matrícula del vehicle i observa, ell també, el "CAT". Aquí canvia el to radicalment. Em diu que avisa a la Guàrdia civil per a que em vinguin a posar la multa. Jo li dic que ja me n'havien posat una altra.

Ens fa baixar a tots del cotxe. Ens "catxegen", ens fan treure els trastes del portaequipatges i ens ho fan ensenyar absolutament tot. Regiren també la resta de la furgoneta. Hi troben una senyera estelada. La postura, tant del "jefe" com del subordinat és xulesca i desafiant: no ens deixen parlar, ens fan estar de peu, no ens deixen riure, ens fan preguntes i no ens les deixen contestar. En fi, molt desagradable. 

Mentrestant, arriba el xiulet del policia que rep als cotxes, indicant un altre registre. Però quan arriben, resulta que coneixen al "jefe". Cap problema, via lliure i endavant... ja poden marxar.
Potser algú pensarà que exagero, però sé que al cap d'una estona van passar uns amics que també tornaven de fer muntanya. També els van aturar, però no portaven el "CAT". Tot va ser correcte i educat... Discriminat per la meua ideologia, quan pago tots els impostos i sóc un ciutadà de ple dret.
Al final, arriba la Guàrdia civil de trànsit, i ens posa la multa. Això sí, finalment, algú que ens tracta amb educació i correcció. No ens discrimina per la meua ideologia... Després de més d'una hora, podem marxar.
I aquí vol arribar la meua reflexió: amb la nova llei de trànsit, que va entrar en vigor, la meua és una infracció greu, i el seu preu és de 200 €.
Sóc conscient que posar el "CAT" és la meua decisió i la meua responsabilitat. I l'assumeixo plenament. El que no puc entendre és que aquesta nova llei de trànsit va rebre els vots favorables d'ERC, CiU i ICV, els partits catalans sense dependències de Madrid. Estan d'acord que portar el "CAT" és una infracció greu? Poso en perill a algú?
Un apunt més que veig que fa més necessari que mai que la ciutadania catalana prengui consciència i actui en conseqüència. És intolerable, democràticament parlant, que un tribunal rebutgi el que va aprovar la ciutadania en un referèndum. Per molt legal que pugui ser, no és democràtic ni legítim fer callar un país per part d'uns magistrats. I és increïble que els partits esmentats donin el seu suport a aquesta llei, quan ni calia el seu vot per a aprovar-la.
La ciutadania catalana va respondre exemplarment amb una manifestació multitudinària amb un clam bastant clar: IN-INDE-INDEPENDÈNCIA. La resposta dels polítics també va ser clara: Mantindrem la unitat. Una vegada més, MENTIDA! La veritat és que no ho esperava del Psc-PsoE, però jo imaginava la possibilitat clara d'avançar una vegada: una gran coalició de tots els partits parlamentaris d'obediència catalana i els grups que s'hi vulguin unir, amb un cap de llista i candidat a la Generalitat que no vingués de la classe política: Muriel Casals, Lluís Llach, Mònica Terribas, Pep Guardiola, Joaquim M. Puyal, Antoni Bassas...
Però res d'això passa de moment, però passarà. Una vegada més, la societat civil va per davant i haurà de passar una mica més de temps fins que això es reflecteixi en el món de la classe política. Què hi farem? Esperar i procurar estendre la marea independentista...

I ho esperem tot:


SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.

SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

De la cançó "Somniem" de Lluís Llach.