dissabte, 23 d’octubre de 2010

Com el foc...


Quan el Ferran ja té quasi una setmana, comencem a intentar a habituar-nos a les noves rutines que ens dóna el petit, que tot cal dir-ho, és un angelet. Dormir, menjar i netejar-li el cul són les necessitats bàsiques que hem après que té. I tant que després ens compliquem la vida, quan les necessitats bàsiques són poques, concretes i definides.
La veritat és que això del Ferran és com mirar el foc. Molts sabeu la meua afició per la muntanya, i que hi ha moltes nits que als refugis ens les passem mirant el foc, xerrant, jugant a cartes, o simplement mirant-lo, que et podries passar molta estona mirant-lo sense fer res més. Doncs la veritat és que amb el Ferran ens passa una mica el mateix... podem passar-nos estones i estones mirant com dorm, o les ganyotes que fa quan el tenim amb braços.




Ja ha fet dues excursions fora de casa, una a la pediatra i la segona al registre civil. Si fins divendres era un ciutadà del món que vivia a Catalunya, ara ja és un nou espanyolet, encara que espero que per poc temps... perquè això ja no s'aguanta.



Aquí us deixo unes quantes fotografies més amb la resta de la família.



Aquí està amb el tiet Xesco, pell amb pell
La cosina gran, Marina


Amb la tieta Marta
Els tiets Jordi i Andreu

Amb la tieta Ester i els cosins Júlia i Adrià.

4 comentaris:

  1. Cal canviar la primera foto, es un desastre. EL PADRI

    ResponElimina
  2. És molt maco! Aix, espero que aviat te'l puguis emportar muntanya a munt dia rera dia! Enhorabona, un altre cop als dos. Gaudiu molt, és una nova experiència, una nova vida que cal viure-la bé!
    Petons i records als tres!

    Laia.

    ResponElimina
  3. Karlesss!!!!! Ja ho vaig dir en el post anterior, i ho torno a repetir, quina cucadeta-cara-rodoneta que tens per fill ;-).
    FILL... que gran! Espero que el sàpiguis gaudir com toca, i ja saps que les ex-compis de can Trilla, estem a punt per conèixer el Ferran Giné Palacín ;-).

    Una abraçada IMMENSA!!! A TOTS

    ResponElimina