I què puc fer jo en un dia lliure? Doncs bé, després de rumiar, rumiar, rumiar i rumiar molt... vaig tenir una brillant idea: anirem a fer una via llarga d'escalada!!!! Oi que és una bona i original idea?
Així vaig trucar al meu nebot Aleix i vam completar una cordada de tres amb l'Enric, que venia a fer la seua primera via llarga.
Dit i fet, agafem el cotxe i cap a Llorenç de Montgai falta gent. Quan arribem a la nostra via desitjada, la via "Original" a l'Esperó Sud, ens trobem que hi ha dues cordades que es preparen per a fer-la. Un dimecres i fer cua per a escalar? Si hagués estat només una cordada, potser ens ho haguéssim pensat... però dues... Què fem, què fem, què fem? Doncs què us sembla la Ribes-Sabaté al Cilindre? Cap allà anem...
Hi vaig amb una mica de recança perquè no estic segur de trobar-me a gust amb el cinquè més del primer llarg, però tampoc tornarem a fer la "Normal" de la Formiguera per enèsima vegada.
Doncs cap a la Ribes-Sabaté. Quan estic pujant el primer llarg, penso diverses vegades en abandonar... no estic prou en forma per al cinquè més de la via, i tot i que l'he fet diverses vegades, ja encara tenia al cap el cinquè pelat de l'Esperó Sud. Vaig progressant molt lentament i acabo completant el primer llarg amb alguna trampa i patint pel pes de les cordes a la part final del llarg.
El menda al primer llarg |
L'Aleix negociant amb el segon llarg |
L'Enric acabant el tercer i darrer llarg |
Plegant les cordes amb l'embassament al fons |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada