El Ferran va creixent, i sembla que força bé i fort. La Laura es va recuperant poc a poc, però també sense marxa enrere (espero)... Ja l'ha conegut bona part de la família i creiem que ja pot ser hora de que l'anem presentant a qui el vulgui conèixer... Esperem ser prou hospitalaris amb tothom i també combinar-ho amb el benestar del petit, al qual intentem respectar en els seus ritmes.
Us deixem algunes fotos més:
 |
| Aquí està l'àvia amb tres dels seus cinc néts... quasi res. |
 |
| Aquest són els meus cosins i tiets de Lleida |
 |
Aquí estem amb els tiets i cosins de Barcelona de la Laura.
|
 |
I aquí està amb la seua padrineta, l'Amaia, acompanyada de la
seua filla Emma. |
 |
| I aquí tenim quatre generacions en una fotografia |
 |
| I aquí estem els tres... |
 |
I aquí les primeres sabates que li hem posat, regal del padrinet...,
(esperant que arribi el moment de posar-li les primeres sabates
que li van regalar, uns peus de gat, dels tiets pallaresos...) |
 |
| I anem assajant diferents maneres de banyar-lo... |
 |
| Aquí podeu fer la comparació amb l'entrada anterior... |
 |
|
| Aquí es va familiaritzant amb la cosina Júlia, i, com podeu deduir, | amb la seua nina preferida, la "Pepa". |
|
M'encanta veure com va creixent a poc a poc el Ferran. A veure quin dia puc baixar a coneixer-lo i a veure'us, papis.
ResponEliminaM'encanta la foto amb la Pepa i sobretot la que esteu els tres, foto per emmarcar.
Petons als tres.