dilluns, 18 d’octubre del 2010

El Ferran ja és aquí!!!!

Ahir, diumenge, 17 d'octubre del 2010, naixia el Ferran, a les 16.25 h. de la tarda, a casa, tal i com volíem els novells pares. Tot va anar força bé i estem molt contents, i encara més de l'ajuda de la llevadora, la Rosa Escrivà, que ens va ajudar i tranquil·litzar en tot moment.
Com que tothom pregunta generalment el mateix,  us direm que va pesar uns 3,5 kg. És aproximat perquè el vam pesar amb el científic mètode de pesar-me jo a la balança amb ell en braços i després, jo sol, i fent la resta... Però fa molt bona cara, popa, dorm i també plora.
La Laura ho va fer genial, es va anar movent per on volia de la casa. De la dutxa a la banyera de parts, i de l'habitació a la pilota inflable. Al final va néixer a la nostra habitació, però no us penseu que ho va fer al llit, no pas... A terra, i el que va acabar a la pilota inflable vaig ser jo!
A tothom que ens està escrivint, trucant o enviant missatges, moltes gràcies per la vostra atenció, especialment si no us hem pogut contestar.
Us agrairem que espereu uns dies a visitar-nos, que voldríem adaptar-nos amb tranquil·litat a la nova situació i anar-vos rebent amb calma. Quasi tota la família propera ja  l'ha conegut, i aquí us en deixem algunes fotos...
Poca estona després de néixer...

Amb l'àvia Maria Teresa





Amb la repadrina Rosalia, 92 anys...

La tieta Núria, la repadrina Rosalia, la iaia Pili i el padrí Paco

La tieta Núria

El cosí Adrià  i la tieta Ester

Amb el padrinet i cosí Aleix, i altre cop l'Adrià

No sé qui és més guapo...

No sé com s'ha colat aquest aquí...

9 comentaris:

  1. Qué alegría Karles!!!
    Muchas felicidades a Laura y a ti. Y bienvenido al gran Ferrán.

    Esperamos veros muy pronto a los tres.

    María y Pedro. (Cantabria)

    ResponElimina
  2. Felicitats nano!!!, ja ets papa!!!!, m'imagion que tot bé...
    jo per Manresa nar fent... el de sempre... castells, muntanya, feina...

    Ens veiem!!!

    Miqui

    ResponElimina
  3. Ei company.... moltes felicitats a tu i la Laura, i per extensió a tota la vostra família.
    Ja ets pare! jajajajaja. A veure si ara sentes el cap. Segur que en quatre dies ja ets convergent!
    Una fortíssima abraçada!

    Pdta. No li ensenyis la darrera foto al Ferran quan sigui gran, no sigui que el traumatitzis!

    ResponElimina
  4. que bé!!! tenim moltes ganes de coneixer aquest petitó. Però ens esperarem el que convingui, impacients però molt feliços veient (en fotos) la vostra felicitat. eesteu molt guapos!

    oscar

    ResponElimina
  5. Moltes felicitats Karles!! D'aquí uns mesos ho celebrarem escalant una via d'hivern.
    Una abraçada als tres!
    Rafel

    ResponElimina
  6. Karles!!!!!
    Quina alegria!! I que guapos esteu. M'alegro que tot anés super bé, i que tots estigueu tan rebonicois! ;-).

    Ara ja no tenim excusa per visitar-te. Esperarem amb ànsia el moment en que ens diguis que ja podem venir a veure-us, perquè aquesta vegada, sí que xiularan les rodes!!!

    Una abraçada immensa, a tots 3.

    MUAAAAAAH!!!!!!

    Raquel

    ResponElimina