Campirme, hivernal amb màniga curta

Aquest matí, amb l'Elena, hem anat a la vall de Cardós, per a, un cop a Tavascan, pujar fins el refugi de la Pleta del Prat, a 1700 metres d'alçada, amb l'objectiu de pujar al pic de Campirme.
Es veu poca neu, i parlem de deixar les raquetes al cotxe. Per sort, no ho fem i les carreguem. Més tard ho agraïm i molt.

Poca neu a la vista quan fa poc que hem començat a caminar.

El dia és magnífic i anem pujant a poc a poc. Cap als 2100 metres, però, comença la neu, i està molt i molt tova. Tampoc és estrany perquè fa una calor molt considerable. Crec que és la primera vegada que vaig amb raquetes, Arva, i en màniga curta.

En unes dues hores, arribem a l'estany del Diable:

Deixem l'estany a la nostra dreta i encarem la pujada cap al coll de Mascarida, ja a 2500 metres:

Ja només ens queda remuntar el bocí d'ampla carena fins al cim del Campirme, a 2632 metres, el primer cim de l'etapa pallaresa:

Bones vistes des del cim cap a les valls d'Àneu i la vall de Cardós, amb la Pica d'Estats inclosa. Però hi havia una calitxa que fa que no us les posi, perquè no han quedat massa bé. Us poso la foto de cim, això sí:

I per a acabar, una baixada de cul, des del coll fins a l'estany.
Però l'emoció no s'acaba aquí. El Pepelu, company del curs de guies del Parc Nacional, retrobat al Pallars, em regala un salt de pointing a la tarda!!!!