Catalunya: panorama polític&panorama social

Sembla evident que des de l'arribada de José M. Aznar a la presidència espanyola al 1996, però encara més especialment des de la seua majoria absoluta de l'any 2000, l'independentisme als Països Catalans, però especialment al Principat de Catalunya, no ha fet més que incrementar-se.
Les posicions s'han anat clarificant i fins i tot un partit com "Ciudadanos" té 3 diputats al parlament català, a part, és clar, dels del PP. La gent que a Catalunya pensa que estan perseguits per la seua opció lingüística en castellà tenen un altaveu al Parlament, a part dels diferents i potents altaveus mediàtics dels que gaudeixen. Res més lluny que la realitat, el conflicte lingüístic no existeix, de moment, tot i que ho van intentant.
Ningú amb coneixement de causa i amb bona voluntat pot afirmar que el castellà està perseguit. És evident que, si hi ha alguna llengua en perill, aquesta és la catalana. Si bé la situació al Principat pot ser encara esperançadora, la de les Illes, la Catalunya Nord o, especialment el País Valencià, són molt preocupants (per no parlar de la Franja de Ponent).
Per altre cantó, sembla clar que hi ha una creixent presència de les paraules independència, sobirania o dret a decidir en les converses de la societat catalana. L'independentisme creix a la societat, però no ho fa al Parlament.
Si l'ERC d'Àngel Colom va posar l'independentisme sense embuts al Parlament, i l'ERC de Carod-Rovira el va posar al govern, des de llavors hi ha un desori considerable. L'ERC de Puigcercós s'ha fotut una batacada electoral important, ha entrat una nova força política com Solidaritat Catalana, gràcies al lideratge d'un personatge si més no curiós com Joan Laporta.  I han tardat tres mesos en separar-se (Això de les divisions en l'independentisme català és digne d'estudi sociològic). Queda l'ambigüitat de CiU en el tema nacional (que no en el tema social).
Crec que no cal comentar el paper i les intencions del PP i "Ciudadanos". El del Psc-PsoE, penso que tampoc. L'ànima catalanista no mana ni crec que la deixin manar. I crec que val la pena recordar que el Psc-PsoE més espanyolista també ha tingut una davallada electoral considerable (Aquí vull recordar les paraules del Sr. Corbacho, dient que la independència de Catalunya no podria ser pacífica, i no passa res). Queda el paper que cada cop entenc menys d'ICV-EUiA. Recordo les paraules del seu secretari general, Joan Herrera, dient que no votaria al referèndum per la independència realitzat a Barcelona perquè no hi havia l'opció federal (I això em recorda al que diuen que senten algunes dones maltractades pel seu marit: Que encara l'estimen i que creuen que encara s'hi poden entendre i el perdonen, i el perdonen...) Com hi pot creure encara després de tot el que està caient per via política, judicial i mediàtica?
I per altre cantó, com deia, hi ha la societat. Va creixent el sentiment i el desig independentista, si bé no se sap massa en quin percentatge pot estar. Aquí hi ha la principal clau de la qüestió. Si hi ha majoria, res ho pot impedir. I aquí ens cal treballar perquè aquesta majoria vagi guanyant terreny cada dia. I depèn de nosaltres fer-ho créixer i anar convencent a poc a poc. I en aquesta fita, una qüestió molt important n'és la nova immigració (de la immigració espanyola de l'època franquista poc més se'n pot dir del que s'ha dit durant tanys anys: qui s'ha volgut integrar ho ha pogut fer i qui no ha volgut, potser només ho farà quan vegi millorar la seua economia domèstica). Però crec que és molt important guanyar-nos la nova immigració a la causa independentista. És una tasca complexa i difícil, però comptem amb l'avantatja de que aquests no se senten espanyols.
I després d'aquest discurs, que ningú pensi que m'he oblidat de la meua ideologia d'esquerres. Crec que és clar que en un estat català independent, l'estat del benestar podria estar garantit, i, a més, podríem ser solidaris amb la gent que pateix a dins del país (molta actualment) i amb aquells que nosaltres volguéssim. I em sembla lamentable els diners públics que s'estan abocant a la banca mentre les retallades socials creixen contínuament. I el govern de CiU treu l'impost de successió a les rendes més altes, les mateixes a les quals els hi ha dit que els hi baixarà l'IRPF... fantàstic!!!!


p.d1.: Escric això pocs dies després que Lluís Llach ha tornat a actuar a València per la manifestació en commemoració del 25 d'abril, enguany centrada en el tancament de TV3. I això em fa acabar l'entrada dient que molts s'escandalitzen quan certs governs de països com Egipte o la Xina censuren internet, però no diuen res quan no es deixa veure una televisió pública com la catalana al País Valencià. I a més, Acció Cultural del País Valencià ha de pagar una multa de 800.000 € (aproximadament uns 150 milions de pessetes per qui prefereixi fer-se'n càrrec així) per les emissions que feia de TV3. Si algú hi vol col·laborar econòmicament, ho pot fer clicant a: http://acpv.cat/siatv3/ajudes.html

p.d.2: Em sento un ciutadà del món que viu a Catalunya, que és una societat amb una llengua i una cultura pròpia perseguida pels estats espanyol i francès des de fa molts anys. Veig la independència com la única solució per a preservar aquesta cultura i, per tant, aquesta manera de veure el món. I veig també la independència com la manera de tenir una societat catalana més igualitària i més justa.