dilluns, 30 d’abril de 2012

De la Punta Alta al Torreneules

Aquest dissabte, 28 d'abril del 2012, i ja per segona vegada, teníem previst d'intentar, amb l'Aleix, de pujar a la Punta Alta pel barranc de Coma les Bienes. Per segona vegada, també, les previsions meteorològiques no són gaire bones: només hi ha una finestra de bon temps per al diumenge al matí, i més cap als Pirineus orientals.
Així que, amb l'Aleix, agafem la furgoneta i anem en direcció Ripoll. Pel camí anem discutint quina és la millor opció, si el Costabona, per Espinelves, o el Torreneules i l'olla de Núria, des del santuari. Analitzat tot plegat, arribem amb la "Gona", la furgoneta, fins a l'aparcament del cremallera, a Queralbs. Ens hem decidit per intentar pujar al Torreneules i, en funció de com veiem el temps, anar fent l'olla de Núria, això sí, en el sentit invers del que és més habitual.
Durant el vespre va plovent i parant, però la primera part de la nit és un ruixat constant i considerable. Després para de ploure. Quan sona el despertador a tres quarts de set del matí, està tot bastant tapat, però mentre esmorzem, la cosa es va aclarint, i arribem a veure el nostre primer objectiu:

           Vista del Torreneules des de l'estació de Queralbs del cremallera.

Així que ens animem i veiem que serà possible. Un cop a Núria, a 1967 metres d'alçada,  el cel no està tan clar, però encara pinta prou bé:


El primer problema és veure cap on hem d'anar. La ruta més habitual des d'aquí és pujar cap al Puigmal, però nosaltres anem quasi en direcció contrària. No ho veiem massa clar, així que anem seguint la línea del funicular que sabem que va fins a l'alberg del pic de l'Àliga, per on sabem que hem de passar. Així que anem pujant fins als 2120 metres, que és on està.


Allí sí que trobem indicadors del Torreneules i del pic de l'Àliga, així que anem seguint el camí, que, malgrat la neu, es deixa intuir bé. La neu que hi ha és recent, segurament del vespre passat.

Sobrepassem la carena que ve del pic de l'Àliga i anem entrant en el barranc de la Coma del Clot. En aquesta estona, no guanyem massa alçada, i, quan ens apropem al llit del torrent, baixem uns metres.

A partir d'aquí, trobem ja neu més antiga, encara que amb no massa quantitat, i ja més dura. Anem progressant fins que decidim posar-nos els grampons, fet que ens dóna més confiança i, així, també, més velocitat. Guanyem alçada fins, també, sobrepassar ara la carena, molt suau, que ve del pic de la Coma del Clot.

                  Un cop atravessat el torrent, comencem a guanyar alçada


Vista de la Coma del Clot i el pic del mateix nom. A l'esquerra, s'intueix el pic de Fontnegra i la carena que baixa cap al pic de l'Àliga


                                            Vistes cap al Puigmal. 


Ara ja veiem el coll i el pic del Torreneules.


Arribem, també sense quasi guanyar alçada, al coll, a 2563 metres d'alçada.

                   Vistes de la carena i el cim del Torreneules des del coll.

              L'Aleix es mira la carena, amb la Coma de Vaca al darrere seu.

Ja només ens queda pujar els 150 metres de desnivell fins al cim, a 2711 metres d'alçada:



                                                    Foto de cim!

Panoràmiques de l'Aleix des del cim:



                                         Vistes cap a la Coma de Vaca

                Vistes cap a la vall de Ribes. S'hi veu el poble de Queralbs.
                                    L'Aleix i el pic de la Coma del Clot

El temps es complica ràpidament i decidim tirar avall. Hem estat dues hores i quaranta-cinc minuts pujant. Baixant no arribem a l'hora i mitja, i és que la part final la fem corrent per a no perdre el cremallera de les 12.30 h.
No era la sortida prevista, però, si més no, hem fet un cim de 2.700 metres i uns 800 metres de desnivell...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada