dimecres, 9 de maig de 2012

Intent de nocturna al pic de la Serrera

Dissabte, 5 de maig, va ser l'enèssima data proposada per a fer la desitjada ascensió nocturna, a la llum de la lluna plena, al pic de la Serrera.
De totes les dates proposades, va ser la segona en que fem el desplaçament fins a Andorra... i dels dos viatges, el primer en que comencem a caminar. Però com diuen que allò bo es fa esperar... encara no hem triomfat en arribar al cim de la Serrera amb il·luminació llunar.
La previsió meteorològica no era excel·lent però les ganes i l'esperança van poder més.
Cap allà un quart d'onze del vespre, l'Aleix, la Laia, l'Elena, la Marta, el Jordi i jo mateix, comencem a caminar des de l'aparcament de la vall de Ransol, camí del pic de la Serrera (l'altre Jordi es queda a Aina, que no es trobava massa bé). El cel està quasi tot cobert, però malgrat això, no és negra nit. Conclusió: malgrat estar tapat, la Lluna il·lumina una mica.
Trobem neu ja contínua a poc de començar a caminar, i una traça que seguim. Està clar que no segueix el camí habitual, encara que ens n'adonem al cap d'una estona. Malgrat això, anem pujant, fins a un punt en que els núvols comencen a baixar i ens veiem quasi encerclats per la boira.
Decidim girar cua quan portem una hora i quart caminant i devem estar al voltant dels 2.300 metres d'alçada. Tot baixant, el cel s'obre una mica i veiem la lluna, i un espectacle de llums i ombres que les nostres càmeres no aconsegueixen retenir.
El que sí aconseguim és convèncer-nos que valdrà la pena tornar-ho a intentar, perquè, en un dia clar, el tema pot ser molt espectacular.
Aquí queden les poques fotos aprofitables que vam fer:

                     Aquí estem preparant-nos per a començar l'ascensió

                       I aquí en plena ascensió, sota una lleugera nevada

                          I aquí la foto abans de girar cua. Què hi farem?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada