L'Olla de Núria

He de començar aquesta entrada fent una rectificació de l'entrada anterior. En aquella, deia que el pic de la Coma de Varilles havia estat la principal "curtida" de cara a la nostra preparació per a anar als Alps. Doncs bé, ja n'hi ha una de més forta. Llegiu el que ve a continuació. Encara que no va ser curtida pels tres, perquè l'Aleix tenia altres coses a fer que venir a fer l'Olla de Núria:
El divendres, 12 de juliol, quedem amb l'Albert a mitja tarda a Ribes de Fresser. Allà ens ajuntem i pugem amb la Gona cap al coll de Fontalba. Tal com diu la previsió, va plovent.
L'endemà, a dos quarts de sis, ens alcem, i el panorama ha millorat considerablement, tot i que el cel no està net del tot. I no fa gens de fred.
A les 6.36 del matí comencem a caminar en direcció al cim del Puigmal, ja visible des del coll de Fontalba:

Al principi no es veu el camí, però la direcció és evident cap a l'ampla carena est i sudest, i es veuen traces de camí més amunt. Després d'uns 10 minuts bastant planers, comencem a pujar de valent, i ja no reposarem fins al cim del Puigmal. Abans, passarem pel primer cim del dia, Dou o Adou, segons les fonts, de 2.485 metres d'alçada. La veritat és que tot just és una petita elevació en la carena. Això ja em fa pensar en alguns cims de la llista de tres mil metres del Buyse. A veure si l'Olla serà això?
 

Cim del pic de la Dou o Adou

El Puigmal una mica més a prop.

Al cap d'una hora i cinquanta minuts, arribem al punt culminant de l'Olla, el mític Puigmal, de 2.913 metres. Hi havia estat dues altres vegades, però sempre a l'hivern. Ja hi ha nombrosos muntanyencs i a uns els preguntem cap on hem d'encarar per a fer l'Olla.

Cap al Pic del Segre i el Finestrelles

Seguint el seu exemple, comencem a baixar en direcció nord, nordoest, cap a la collada d'Er. De seguida hi ha una petita elevació. Venint del cim de la Dou, penso que ja és el pic petit del Segre. Fem foto i tot. Després veurem l'errada. Així, quan arribem al real pic petit del Segre, de 2.811 metres, creiem que estem al pic del Segre.
No és fins que arribem al coll de Finestrelles, que hi ha un cartell que n'informa, que ens adonem de l'errada. Allí, a 2.604 metres d'alçada, ens aturem a menjar una mica.

Vista cap al santuari de Núria, i a la dreta, l'alberg de l'Àliga.

Poc després, iniciem la pujada cap al pic de Finestrelles. Una mica abans, ens desviem a l'esquerra del clar camí per a pujar al Puig del Coll de Finestrelles, a 2.741 metres d'alçada.

Puig del Coll de Finestrelles

Pic de Finestrelles

 
Seguim pujant fins al pic de Finestrelles, a 2.829 metres. Abans de baixar al coll d'Eina o de Núria, pugem al pic de Núria, de 2.793 metres.

Al pic de Núria

Mirant enrere, el Puigmal comença a quedar lluny.

Llavors sí que baixem de manera clara cap al coll de Núria. Està bé indicar que des de quasi cada coll, un camí baixa cap a Núria, o cap a l'altre cantó, permetent una escapada en cas de necessitat.
Nosaltres encarem la pujada cap al pic d'Eina primer, 2.794 metres i al Nou Fonts, 2.864 m., després.

Pujant cap al pic d'Eina

Pic d'Eina amb el Puigmal darrera

Al cim del Noufonts

Baixem cap al seu coll, on hi ha una cabana de pedra i encarem la pujada cap al Noucreus, de 2.799 metres.

Al pic de Noucreus

Amb vistes cap al pic de la Vaca i el de l'Infern.

Del nord comencen a venir diversos núvols en bona quantitat. Fins llavors, hem tingut una mica de tot: quatre gotes al Puigmal, Sol, calor, vent... ara sembla que es va complicant. Però com que nosaltres anem en direcció contrària, continuem avançant. Del coll de Noucreus (jo en vaig comptar vuit de creus), ens desviem uns metres per a arribar-nos al pic de la Fossa Gegant, de 2.805 metres.

Al cim de la Fossa Gegant

Vista cap al sud del Serrat del Mig, part final de l'Olla de Núria

 
Reculem una mica i agafem direcció sud en direcció al Serrat del Mig. Comencem a sentir trons. Ens hem de decidir: són vora les dues del migdia i tenim un camí clar que baixa del coll de Noucreus cap a Núria. Parlem breument amb l'Albert i decidim continuar.
Així que anem fent cap al Cim alt de les Arques, 2.794 metres, Cim Baix de les Arques, 2.789 metres, on comença a ploure.

Al Cim alt de les Arques

Al Baix...

Ara ja no podem fer res més que continuar el més ràpid possible i baixar per la carena del pic de l'Àliga, final de l'olla. Fem el pic de la Coma del Clot, 2.785 metres i pocs metres abans del Puig de Font Negra, de 2.730 metres, comença a pedregar. Ja no fem fotos de cim. Cal baixar el més aviat possible. Per sort, no hi ha llamps i trons, i el que ens pot passar és que les pedres ens facin mal. L'Albert encara té humor per a fer un video:

Agafem direcció sudoest per a anar cap al pic de l'Àliga. Hem d'anar amb compte a no relliscar, entre l'herba i les pedres. Baixant, hi ha el pic de la Pala, de 2.476 metres, abans del darrer, el pic de l'Àliga, a 2.422 metres. Va parant de pedregar i comença a ploure, cada vegada amb més intensitat... i ara sí, comencen els llamps i trons. A 2.122 metres, decidim entrar a l'albertg de joventut de "l'Àliga", de la Generalitat... on semblem veritables extraterrestres. Els que s'adonen de la nostra entrada ens miren amb compassió... Estem xops de dalt a baix i d'esquerra a dreta. La gent de dins, pren el cafè, juga al billar, amb màniga curta i tires...

Dins l'alberg de l'Àliga

Preguntem per a baixar fins a Núria amb el funicular: no funciona i hi ha cua. Quan els llamps i els trons es distancien una mica, baixem els darrers 150 metres de desnivell fins a l'estació de Núria. Ara ja plou menys i no es veuen llamps...
Finalment, arribem a l'estació. Està plena de gent que vol tornar cap avall pel mal temps... buff... Em canvio una mica de roba per a posar-me alguna cosa seca que em deixa l'Albert (Gràcies!!!!) i agafo el camí cap a Fontalba on hi ha la furgoneta. L'Albert baixa amb el cremallera, que té el genoll una mica tocat.
El camí de Fontalba acaba de rebentar-me. Té contínues pujades i baixades (però més pujades) i només el darrer bocí és planer. Plou i para de fer-ho diverses vegades. Una hora  i quart després de sortir de Núria arribo al cotxe, onze hores després de sortir-ne.
Estic cansadíssim, però també contentíssim. L'Olla de Núria és una fita que feia temps que tenia pendent a l'agenda i finalment l'he pogut fer. M'he trobat bé, amb bona companyia, i ens n'hem sortit malgrat la pedra i l'aiguat. I he fet 17 cims en un sol dia, tot un nou rècord.
Ho celebrem amb l'Albert a Ribes amb un bon cafè...
I ara sí, la propera, als Alps!!!!