Pic de la Coma de Varilles, amb el camp de treball del GSM

Després de dos intents frustrats de sortides a la muntanya, l'Albert, l'Aleix i jo (i uns quants més que ara us presento) fem la principal curtida tots tres junts de cara a la nostra preparació per a anar als Alps el mes vinent: el pic de la Coma de Varilles, a Andorra.
Es tracta de la travessa de tres dies per la muntanya del camp de treball del Grup Sardanista Montserrat. Els monis i els nois i noies ja van a dormir al refugi de Coms de Jan el diumenge 23 de juny. Jo m'hi afegeixo, de bon matí, el dilluns, 24 de juny.
Són les 7 del matí quan tot el grup comença a caminar. El dia es presenta fabulós, encara que a aquesta hora encara fa fresca. Durant el dia, només ens molestarà una mica el vent.
El camí comença seguint les traces del GR andorra (GRP), de color groc i roig, en clara direcció est.
Aviat ja tenim problemes per atravessar un cabdalós torrent. Però no serà res comparat amb la neu. Primer una petita congesta però a mesura que anem guanyant alçada, anem trobant-ne més i més.

I comença la curtida. El ritual és el següent: L'Aleix, que estrena botes dures, obre traça a la neu, patejant sobre ella. I per torns, l'Albert i jo anem fent escales amb la pala de neu, per a que els xavals pugin més còmodament.

Ja a les immediacions del cim, tirem de corda per a que la pendent no sigui un problema: Semblem una expedició a un 8.000 pujant pels jumars!!!!

Després de la neu, ja només ens queden uns metres fins al cim, a 2.759 metres d'alçada. Coincidim, així, per primera vegada en un cim, amb els meus nebots Júlia i Aleix. Per a ella, és el seu primer cim. Moltes felicitats!!!!

Ara toca baixar cap a l'estany i el refugi de Cabana Sorda, que veiem just a sota nostre.

Però no és tan fàcil. Toca carenejar en direcció sud per a arribar al coll, on retrobem les marques del GRP. Arresserats del vent, parem a dinar tota la colla.

Després anem baixant intentant evitar la neu fins un punt on ens cal passar-hi altre cop. L'Albert no s'ho pensa dues vegades i baixa amb la Laia de cul. Aviat, aquesta práctica és seguida per quasi tothom.

Poc a poc, anem buscant el camí, per a arribar, a dos quarts de vuit del vespre, al refugi de Cabana Sorda. Ben cansats, però satisfets...
Els protagonistes van ser: 5 Júlies (una d'"enxufada"),

3 Marcs, 2 Annes, l'Alba, l'Ares, la Carla, l'Eila, El Genís, la Laia, la Mariona, la Núria, el Serni i el Xavier. I com a adults, l'Albert, l'Aleix, l'Andreu, la Cris, el Ferran, el Joan, la Marta i jo mateix.

No estava previst, però ens vam pegar una bona pallissa i, sense preveure-ho, vam fer una bona preparació per als ja propers Alps.