divendres, 19 d’abril de 2013

Pic dels Pedrons


Finalment, el passat diumenge, 14 d'abril, aniversari de la segona república espanyola, i primera setmana sense la meua mare, l'Albert, l'Aleix i jo vam fer el primer cim, com a preparació per a la sortida dels  Alps de l'estiu vinent.
L'Aleix i jo vam marxar dissabte a la tarda cap a casa l'Albert i l'Anna, a La Seu d'Urgell, per a anar-hi a sopar i decidir què fem. Després de mirar mapes, internet i tot el que vam trobar, l'elevat risc d'allaus ens fa decidir per un cim que l'Albert havia trobat que tenia canals fàcils. Però no el farem pas per cap canal, sinó per la seua carena sud, pel que sembla una carena fàcil i sense gaire exposició a les allaus.
Diumenge a les 5 del matí ens alcem, mengem una mica i agafem el cotxe en direcció Andorra. Travessem tot el país dels Pirineus i ens arribem a la seua frontera nordest, poc després de passar El Pas de la Casa.
Fa un vent considerable i després de preparar-nos, comencem a caminar cap a les 7 del matí.
Seguim una ampla carena que surt del mateix pas fronterer, a uns 1.900 metres d'alçada. Es pot pujar per diversos llocs i procurem buscar la part més alta de la carena, per a evitar les allaus. Al fons ja divisem  el nostre objectiu.
Anem pujant i el vent va afluixant, deixant pas a un magnífic i esplèndid dia. De seguida ens posem les raquetes per a progressar més còmodament i anem seguint la més o menys evident carena. A les 9.00 arribem al peu de l'últim tram. Allí la pendent és més forta i canviem les raquetes pels grampons i el piolet.
Deixem les motxilles i encarem la darrera pujada fins l'estreta carena del cim, per on progressem amb compte de no fer un mal pas per la cornisa. Arribem al cim, a 2.715 metres,  a les 9.10 h. del matí. Fotos i cap a les motxilles, a menjar i descansar.
Ja només ens falta tornar a baixar, mentre ens anirem trobant diversos grups de muntayencs. És evident que és un cim prou conegut pels francesos.
Aquí en teniu algunes fotos:






Fins aquí vam arribar amb les raquetes. Per a fer el tram final, amb molta petjada, vam agafar piolet i grampons.

Des del cim cap al Pas de la Casa.
Foto panoràmica des del cim.
Foto de cim: Albert, jo i Aleix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada