Finalment, un cim: pic del Cap del Port, 2.749 metres, a la vall de Siscaró, Andorra

Durant una setmana santa plenament atípica, enmig de la malaltia de la meua mare, m'agafo una mica més de 24 hores per a desconnectar una mica, i amb l'Aleix, ens escapem cap a Andorra, on la bona gent d'Aina sempre ens acull de la millor manera.
Coincidim amb la vetlla pascual i els acompanyem en l'encesa del foc nou. Després ens anem a dormir, que la nit es fa curta. Entre el foc i el canvi d'hora, dormim molt poc.
Ens alcem, esmorzem i agafem el cotxe fins a l'entrada de la vall d'Incles. La nostra intenció inicial és pujar al pic de la Tossa de Juclar. Quan comencem a caminar, a les 7.50 h. del matí, ja hora nova, el cel no pinta del tot bé. Cap on anem, hi ha diversos núvols.

La vall d'Incles de bon matí

Fem els tres quilòmetres de la pista que a l'estiu es pot recórrer en vehicle. I finalment arribem al lloc on, a l'estiu, es pot aparcar el vehicle, amb sorpresa inclosa:

Al final de la pista estiuenca, hi ha un cotxe quasi colgat per la neu.

Seguim les traces per sobre la neu fins que el nostre camí deixa de dirigir-se cap als estanys de Juclar. Toca obrir traça. Llavors ens posem les raquestes i intentem pujar pel mig del bosc, per a evitar les possibles allaus. Cal recordar que hi havia risc 3 i vam anar molt alerta, triant i canviant l'itinerari per a evitar els llocs més exposats.

La plana on hi ha el refugi de Siscaró, a 2.150 metres d'alçada.

Un cop a la vora del refugi, decidim deixar la idea de pujar al pic de la Tossa de Juclar, per la càrrega de neu que li veiem, i l'exposició de la pujada. I ens decidim pel pic del Cap de Port, ben visible al sud del refugi. Pensem un itinerari ideal per a evitar les allaus que només implica un pas compromès.
 

El dia s'ha aclarit totalment. No hi ha vent i fa molt bon temps. Ara és quan més gran es fa l'errada que havia tingut: m'havia deixat la crema solar.

Més a poc a poc del que ens pensàvem anem progressant, i passem per la vora de l'estany de les Canals Roges i ens atansem a una carena secundària que havíem vist des de la vora del refugi i que ens ofereix una ascensió més o menys segura. Aquesta carena, que puja al cim en clara direcció de nord a sud, ens fa posar els grampons, amb els que ja arribarem al cim.

Des de la vora el cim, es veu la plana amb el refugi.

Últims metres abans del cim.

A les 12.10, quatre hores i vint minuts després d'haver començat a caminar, arribem al cim. És tard i no ens entretenim gaire. L'Aleix fa unes quantes fotos (totes les d'aquesta entrada són seues: un altre oblit meu) i girem cua ràpidament cap avall. Aquí sota, les fotos des del cim: