Diumenge, 3 de novembre. Com a part de l'estratègia per a enredar-me en el dia del meu aniversari, i tenir-me lluny al matí per a preparar la festa sorpresa, la Núria de Son em diu d'anar a escalar a Llorenç aquell matí.
Hi caic de quatre potes i quedem a dos quarts d'onze per anar a fer la cresta del Tio Maria. Serà la tercerva vegada que la faig, però fa molt temps que no escalo i no vull provar res més difícil.
La veritat és que m'hi trobo prou bé i només faig un parell de trampes:
 |
| El menda al primer i fàcil llarg |
 |
| Aquesta és la còmoda reunió (totes ho són) del primer llarg |
 |
| Aquí estic començant el segon llarg |
 |
| I aquí una mica més amunt |
 |
| La Núria acaba el quart i últim llarg |
 |
| Foto de "cim", amb el Montroig al fons. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada