dimarts, 5 de novembre del 2013

Cap de la Gallina Pelada

Després de diverses enredades per a celebrar el meu aniversari durant tot un llarg cap de setmana, de l'1 al 3 de novembre, intento explicar una part important de la sorpresa: l'ascensió amb la Laura al Cap de la Gallina Pelada, cim de 2.317 metres i màxima elevació de la Serra d'Ensija.
Marxem el divendres 1 després de deixar el Ferran amb la iaia i el padrí. Passat Guardiola de Berguedà hi ha el desviament cap a Saldes i Gósol, i cap al Pedraforca, punt visible des de molts moments en aquesta carretera. Nosaltres arribem i passem Saldes i poc després hi ha un desviament que indica Vallcebre (abans n'hi ha un altre). Pugem per una entretinguda carretera enmig d'un bosc de pi roig fins que arribem a un punt on un petit cartell indica "Refugi d'Ensija" "Font Freda" i "Cap de la Gallina Pelada".
Aparquem la furgoneta i ens posem a preparar el sopar. L'endemà de bon matí, comencem a caminar a les 7.25 h. pel marcat camí que comença seguint el vessant dret del torrent de la font d'Ensija. A mesura que es va guanyant alçada hi ha un moment que es gira cap a l'esquerra (est) allunyant-nos del torrent i superant el bosc vora la carena de la serra d'Ensija, per uns prats ondulats on el camí va pujant fins a poder veure el refugi d'Ensija, a 2.156 metres d'alçada. Des del refugi no es veu el cim, però abans, als prats, l'hem pogut veure a la nostra dreta (oest). Del refugi, un clar camí en direcció oest ens hi porta. Hi arribem dues hores i mitja després d'haver sortit del cotxe, havent fet una parada a menjar al refugi.
Allarguem una mica més l'excursió cap a l'oest per arribar-nos al cim de la Roca Blanca (2.289 metres d'alçada) i tornem al cim principal. Ens hi estem una bona estona gaudint de les vistes i del bon temps. Després ens posem en marxa i anem baixant lentament fins a la Gona.
Aquí en teniu unes fotos:

La Laura a punt de començar a caminar

El camí és clar i segueix un sender de petit recorregut (marques grogues i blanques)

En molts moments, tenim vistes cap al Pedraforca.

Al sortir del bosc, ja podem observar el cim al centre de la imatge

Apropant-nos al refugi.

Des del cim, vistes cap al sudoest, el Port del Compte

Cap al nordoest, el Cadí

I més proper, el Pedraforca i també el Cadí.

Cap al sud, Montserrat

I cap al llunyà oest, el Turbón

Els dos al cim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada