El passat divendres, 7 de febrer, vaig emprendre un llarg viatge cap al País Basc-Francès. A part de la mala passada del googlemaps, que em va fer donar més tombs del compte, vaig arribar passades les onze del vespre al petit poble de Bidarray, on ja m'esperaven uns quants
caçafantasmes al refugi que el club Aunamendi té en aquella localitat.
Durant la nit, plou amb ganes i se sent el vent. Quan ens alcem, la cosa no està gaire millor. Però clar, estic envoltat de bascs que no veuen cap problema en sortir a fer muntanya amb aquesta meteorologia.
Així, poc després de les 9, ens fem la foto de grup, i després d'acomiadar-nos d'en Martín, que no es pot quedar, i de rebre en Luis, ens posem en marxa.
L'objectiu és fer dos cims en una ruta circular, però el mal temps ens impedirà fer el segon (sí, sí, els vaig convèncer de no mullar-nos més!)
Així, amb ràfegues de vent, moments de Sol, i moments de núvols anem pujant per un camí clar i costerut que ens porta al que serà, finalment, el principal objectiu del dia, el pic de Zerkanbide, un cim de poc més de 600 metres d'alçada. Clar que el poble de Bidarray està a poc més de 100 metres d'alçada sobre el nivell del mar.
Un cop al cim, i amb boniques vistes, el panorama es torna a tancar ràpidament i comença a ploure amb intensitat. Comencem a baixar per un altre camí, el camí dels frares fins a una pista. Allí desestimem anar al segon objectiu del dia. Però el Beñat, l'amfitrió, no en té prou i vol ensenyar-nos més coses. Seguim per la pista endinsant-nos per una preciosa vall amb una vegetació exuberant. La pluja és intensa a vegades, fet que provoca que arribem ben xops altre cop al refugi, on m'acomiado dels altres caçafantasmes per tornar cap a Lleida, ara per un camí més recte.
Com a curiositat, i si no vaig equivocat, el pic de Zerkanbide va ser el meu cim número 500 (incloses repeticions a diversos cims)
Aquí en teniu algunes fotografies:
|
Fotografia de grup: Només hi falten l'Alfredo i el Florian |
|
El que seria el nostre objectiu: el pic de Zerkanbide |
|
Si hagués fet més bon temps, haguessim anat cap a aquella piràmide perfecta. |
|
Comencem a caminar. |
|
Fins i tot va fer bon temps |
|
Ja vora el cim |
|
Ja hi arribem |
|
Comencem a baixar |
|
i comença a aparèixer l'aigua |
|
Aquella paret acull molts caus de diversos rapinyaires |
|
Aigua |
|
aigua |
|
i més aigua |
|
Arbre monumental |
|
que et dóna sort si passes per dintre. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada