El viatge fins a Luchon és una mica llarg, i quedem de bon matí perquè la marxa fins al refugi ja sabem que també és ben llarga. Així les coses, despres de dinar ben d'hora ben d'hora, comencem a caminar a les 12.45 h. per camí conegut
El bosc presenta un aspecte ben pelat, encara
I les restes de les allaus, ben presents. Vam passar diverses congestes d'aquestes, algunes amb una exposició directa cap al barranc. Calia anar amb compte. Era d'aquells llocs fàcils però amb exposició on una errada podia ser greu:
I les imatges eren espectaculars.
La neu més o menys contínua començava cap als 1.800 m. d'alçada.
Fins a Prat de Long, a 1.900 m. d'alçada, vam estar una hora i tres quarts: 800 metres de desnivell. A partir d'aquí, quan la pendent es redreçava, vam trobar una neu molt i molt tova que, malgrat les raquetes, va alentir moltíssim la nostra marxa:
Veure el refugi va ser una gran alegria. Els 500 metres de desnivell fins a ell després de Prat de Long ens van costar 3 hores.
Tirant de zoom, l'Aleix B. fa aquesta magnífica foto de les tres agulles de Lézat i el pic del mateix nom:
Descansem, sopem i dormim al refugi i l'endemà al matí, per sort, la neu encara es manté prou dura. Pugem amb els primers raigs de Sol,
tot admirant la cresta de Lézat
i amb vistes cap al nostre objectiu, el Maupas
Pugem sense cap mena de dificultat, seguint les traces a la neu, i sense trobar cap mal pas que ens dificulti la progressió.
Arribem al cim 1.45 h. després de sortir del refugi
Vistes cap al nord, amb Superbagnères en primer terme:
Cap a les Maladetes:
Cap al Sud:
Cap al sudoest, amb el Perdiguero ben a prop:
Altre cop tirant de zoom, es veu el refugi i al fons, el fons de vall, més de 2.000 metres per sota:
Com que no volem trobar la neu com el dia anterior, no ens entretenim gaire i comencem a baixar
Al refugi, organitzem les motxilles i baixem ràpidament. La neu està bastant millor que el dia anterior, i aviat la perdem de vista:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada