dimecres, 30 d’abril de 2014

Al cim de la serra de Sant Mamet

I el divendres també de Setmana Santa, 18 d'abril, fem sortida familiar cap al nostre Prepirineu, la serra de Sant Mamet.
Hi anem la Laura, el Ferran, el cosí Adrià, els tiets Ester i Jordi i els veïns de Salàs: Laia, Sílvia i Xavi.
Molt bon temps tot el dia.

Comencem a caminar de molt bon matí (12.00 h.), a uns 900 metres d'alçada.







L'Adrià i la Laia encapçalen la marxa:


Aviat trobem les restes del castell d'Orenga, a 1.000 metres d'alçada
Baixem al coll de les Comes, travessant un camp de conreu i enfilem la pujada, exigent cap a la muntanya de Sant Mamet, que a vegades ens obliga a descansar:

Detall de la pujada amb el Montsec de Rúbies sempre a l'esquena

Quan el Ferran es cansa, té transport públic i gratuït:
Anem guanyant alçada. En la següent foto es veuen les restes del castell d'Orenga i la furgoneta aparcada:

Al final, el camí desemboca en les restes d'una pista. Seguint-la camp amunt aviat arribem, al cap de dues hores i quart, a l'ermita i refugi de Sant Mamet, a 1.391 metres d'alçada

amb el seu vèrtex geodèsic:

Dinem a sobre del dipòsit d'aigua de pluja
i arriba l'hora de descansar:
Jo ho faig amb el Montsec de fons:
Cap al nord, es veu bona part dels Pirineus
Fem foto de grup al cim:
i comencem a baixar:

Des de la vora del castell d'Orenga, i mirant enrere, es veu la pujada forta i final cap a la Serra de Sant Mamet, per aquest terreny de matollar.
Encara que el Ferran prefereix fer la migdiada
I jugar amb el seu cosí quan arribem a la furgoneta:

Altres estan més apurats:

I fins aquí la crònica de l'excursió. Dir-vos que si heu trobat "xules" les fotos, és que les ha fet el meu cunyat Jordi (jo em vaig oblidar la càmera).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada