dijous, 5 de juny de 2014

Intent al Tuc de Mauberme

Normalment, no faig entrades parlant d'intents frustrats, però aquest cop en tinc ganes: El cap de setmana del 31 de maig i l'1 de juny era l'escollit per fer una escapada muntanyenca. La intenció era marxar el dissabte 31 i anar a acampar més o menys a prop de l'estany de Montoliu. Com que les previsions no eren gaire bones pel dissabte, vam canviar una mica l'estratègia. Dormiríem a la furgoneta i el diumenge ho faríem de tirada. Confiàvem cegament en la previsió del pediatra, que ens recomanava no matinar el diumenge, i que aniria millorant.
Així, Remei, Xevi, Aleix P. i jo mateix, arribem amb la furgoneta i el cotxe d'en Xevi, després de passar Salardú i Bagergue, fins prop del Corrau d'Unha (compte: després de passar un pas d'animals, cal girar a la dreta i pujar. Si no, us passarà com a nosaltres, que anirem fins la bòrda de Lana i haurem de recular). Al Corrau d'Unha  ens indiquen que la pista està tallada. Reculem una mica fins trobar un lloc per deixar els vehicles i passem la tarda xerrant i mirant bestiar:




L'endemà, el despertador sona a dos quarts de sis del matí, però a fora plou. Així que decidim estar-nos una mica més dins el sac. Al cap d'una estona para de ploure i sembla que s'aclareix. Que bé, el pediatra no falla!!!!
Ens alcem, esmorzem i a les 8 del matí comencem a caminar. Estem a uns 1.400 metres d'alçada. No acaba d'aclarir, però confiem que ja ho farà.
Anem pujant per la llarga pista, tallada al cap de poc per pins caiguts,


i restes d'allaus


Al cap d'una hora i mitja arribem vora la cabana, tancada, de Calhaus, a uns 1.900 metres d'alçada:








on a la vora hi ha aquesta bonica cascada, del riu "des Calhaus".Sabem que hi ha rastres de sender que pugen directament per la vora d'aquest riu, però algunes ressenyes el desaconsellen. Així que continuem per la pista fins trobar el bonic pla de Tor, tot i que això suposa fer un tomb considerable:



Allí sí que deixem la pista principal, que es dirigeix cap els estanys de Liat i agafem les restes d'una altra, indicada amb una fita, que, en clara direcció sudest ens apropa al capdamunt del barranc des Calhaus. Ens retrobem amb el camí desaconsellat per les ressenyes (que serà per on baixarem finalment) i, ara ja amb neu contínua, des dels 2200 metres, ens endinsem en la Cometa de Montoliu. El temps, però, no és que no s'arregli, sinó que empitjora. Els núvols ja ho cobreixen tot i, a estones, el vent es fa desagradable. Veiem perillar el nostre objectiu, així que ens dirigim, ja per sobre la neu i sense traça, i amb la neu molt tova, fins al que ens sembla que és l'estany de Montoliu, a 2300 metres d'alçada:

 
En algun moment, sembla que els núvols ens deixen veure el Tuc de Mauberme, però ni tan sols d'això n'estem segurs.
Ens fem la fotografia de grup:



i comencem a girar cua. Arribem als vehicles 8 hores i tres quarts després d'haver-ne sortit. Això de caminar per pista no ajuda a guanyar gaire desnivell.
El lloc, però, ens ha encantat. No hem trobat ningú i esperem tornar-hi.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada