dilluns, 22 de setembre de 2014

Orgullós de la meua gent. 11/9 --> 9/11

 Dedicat als meus pares
i també a tots i totes
aquelles altres persones
que ja no ho podran viure.
Gràcies pel vostre impuls



Faig una nova entrada de temàtica política pocs dies després de la gran manifestació en forma de "V" el passat 11 de setembre, a Barcelona.
Un que és independentista des de la preadolescència, i que havia anat a la commemoració de l'11 de setembre a Barcelona des del 1992, no pot deixar d'emocionar-se els darrers 3 anys, quan hem passat de ser 10.000 persones a ser-ne centenars i centenars de milers. Gràcies, Assemblea Nacional Catalana per aquesta gran feina aglutinadora que esteu fent, i que em semblava inimaginable fa només quatre o cinc anys.

La primera de les grans manifestacions dels últims temps pel dret a decidir, el 10 de juliol del 2010, contra la retallada a l'Estatut.







Dit això, voldria deixar constància de la meua experiència el passat 11 de setembre. Un cop aparcat l'autocar al Camp Nou, com molts altres, la gent es va anar dirigint, a poc a poc, cap a l'avinguda Diagonal, on teníem assignat el tram número 3, amb l'altra gent del Segrià. L'ambient, en tot moment, era festiu i alegre. T'anaves trobant gent coneguda, perquè, clar, era gent del teu territori més proper. Però que l'ambient era festiu i alegre ja no és notícia en aquestes darreres manifestacions. El que volia remarcar són alguns aspectes que em van fer emocionar i sentir-me orgullós de la meua gent:

Evidentment, la majoria de les persones que hi havien eren catalans i catalanes vinguts d'arreu del Principat. Però:

-N'hi havia de vinguts d'arreu dels Països Catalans. En un dia laborable fora dels que vivim al Principat, hi va haver gent que va tenir el coratge i les ganes de desplaçar-se a Barcelona per un projecte que (espero que només de moment), encara, no els inclou.
-N'hi havia que parlaven en castellà de manera inequívoca i que estaven allà també
-Vaig observar el que vaig suposar que eren un pare i una filla, amb la pell ben negra
-Vaig observar tota una colleta de joves amb aparença llatinoamericana.



Tot plegat em va confirmar allò que ja pensava: hem passat de ser uns quants convençuts/des a ser un moviment molt i molt ampli i clarament transversal. I aquest país, malgrat tot, aconsegueix, com a norma general, integrar els nouvinguts i oferir-los-hi il·lusió.
I és evident que tenim Pujols, Millets, Bustos i molts més. I que tenim molta feina a dins per a fer un país nou que ha de ser, no ho vull ni puc imaginar d'una altra manera, millor: "Una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa" que va dir el president Macià. I que jo hi afegiria: menys corrupta, més sostenible i més pacífica.
una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa - See more at: http://locals.esquerra.cat/paisvalencia/agenda/816/francesc-macia-una-catalunya-lliure-justa-prospera-i-gloriosa#sthash.Imfx7yFt.dpuf
una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa - See more at: http://locals.esquerra.cat/paisvalencia/agenda/816/francesc-macia-una-catalunya-lliure-justa-prospera-i-gloriosa#sthash.Imfx7yFt.dpuf
una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa - See more at: http://locals.esquerra.cat/paisvalencia/agenda/816/francesc-macia-una-catalunya-lliure-justa-prospera-i-gloriosa#sthash.Imfx7yFt.dpuf

una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa - See more at: http://locals.esquerra.cat/paisvalencia/agenda/816/francesc-macia-una-catalunya-lliure-justa-prospera-i-gloriosa#sthash.Imfx7yFt.dpuf

I encara volia afegir-hi un altre detall: el civisme. Senzillament aclaparador. En la majoria de llocs on hi ha tantíssima gent, el lloc, després dels actes, queda fet un desastre, amb brossa per tot arreu. Doncs un detall que em va corprendre: en el nostre trajecte per anar a l'autocar, vam passar per dins el parc de la Maternitat, un bonic espai verd que molta gent va utilitzar per descansar, menjar... Doncs bé, la gran quantitat de gent que va acollir aquell dia va sobrepassar la capacitat de les escadusseres papereres del recinte. Fora d'allò que es podia pensar, no vaig observar brossa tirada per tot arreu, no. La gent va anar acumulant la brossa al voltant de les papereres que no tenien prou capacitat. Una vegada més, orgullós de la meua gent.

Evidentment, aquesta és una visió parcial, la del tram 3 i els seus voltants. Segur que hi ha gent que té exemples menys bonics o potser d'altres encara millors.

I per acabar, un prec, una súplica, digueu-li com vulgueu. Amb l'empenta de la gent i el lideratge de l'ANC i Òmnium,  només espero que la classe política sobiranista estigui a l'alçada de les circumstàncies històriques que potser estem a punt de viure. La societat civil ho està fent de manera quasi impecable. Si us plau, si us plau, unitat. Jo no sé si hem de fer desobediència, insubmissió, crides a l'empara internacional, eleccions plebiscitàries o què, no ho sé. Però si sé, o intueixo, que cal que vagi unit tot el bloc sobiranista. Deixem les diferències partidistes i, fem el que fem, fem-ho junts. Si ho fem així, i com va dir en Guardiola, "som un país imparable". I deixem que els altres, de dins o de fora, vagin provocant i dient bestieses. El nostre és un camí pacífic, cívic i democràtic, i ens cal ara la unitat perquè (per si de cas no tenim cap més oportunitat), "Ara és l'hora".


p.d.: Tant de bo aquesta capacitat mobilitzadora fóssim capaces de tenir-la també en altres àmbits com l'educació o la sanitat. Però això potser és una altra història, o no...

3 comentaris:

  1. ei, Carles, subscric totes i cadascuna de les conclusions. Des de la mirada de la fila 8 del tram 72 tot era ben bé com defineixes. Ara toca no defallir que no ens ho posen ni posaran pas fàcil. A fer pinya i quan tinguem la independència dibuixem una Catalunya millor. Salut

    ResponElimina
  2. Des del tram 30, amb pallaresos i pallareses, ribagorçanes i ribagorçans, aranesos i araneses, simpatitzats del país basc, catalans, castellans i bastants estrangers (anglosaxons, nipons i filipins) vam viure també amb festivitat la Via Catalana. Voldria afegir que vaig veure gent de totes les edats, grans i xics, padrins i padrines, amb caminadors, mangales cadires de rodes i tamborets. Tothom va sortir al carrer.
    Com ve dius, mostres de civisme arreu i cap incident. Molt bon ambient.
    Sobre les mobilitzacions per la sanitat pública i ensenyament vaig pensar el mateix, l'altre dia.
    Visca Catalunya lliure. II*II

    ResponElimina
  3. Bon article Carles. Comparteixo amb tu que és temps de predicar amb exemple i demostrar que no anem contra ningú...que senzillament som un poble que estimem la nostra llengua mare, les nostres tradicions, història i cultura. Que volem caminar i que caminarem amb gran voluntat, sense trepitjar a ningú, ho farem cantant, ballant sardanes, amb una rialla al rostre i amb fermesa democràtica. Som-hi!

    ResponElimina