Punta Suelza, des del sud

El divendres, 19 de setembre, comença un cap de setmana intensiu de muntanya. Tinc previst, per l'endemà, dissabte, fer en solitari, la Punta Suelza.
I davant les informacions que m'han dit que la pista que puja a l'estany d'Ordiceto està en molt mal estat, em decideixo a provar-ho pel sud.
Així, marxo amb la furgoneta fins a L'Aïnsa i més amunt, per, quan hi ha el desviament cap a la Vall de Gistaín, Plan i San Juan de Plan, me'n vaig cap allà. Uns sis quilòmetres més amunt, hi ha el desviament, cap a l'esquerra, que indica els pobles de Sin i Serveto. Una pista, asfaltada, ja molt més estreta, ens porta cap a aquests dos petits pobles. Uns 300 metres abans del segon, i cap a l'esquerra, surt una pista, ja no asfaltada i tampoc senyalitzada, que porta cap al collado de la Cruz de Guardia. Són més de deu quilòmetres de pista que, en general, està en bon estat: només els primers quilòmetres presenten molta pedra, però es deixa fer.
La pista va ascendint, primer entre el bosc i després ja entre els prats per guanyar alçada. Uns 150 metres abans del coll hi ha un senyal que prohibeix el pas. Allí aparco i em disposo a fer el sopar i passar la nit. Estic a 2111 metres d'alçada

Des d'on es pot arribar en cotxe, vista cap al coll de la Cruz de Guardia

Vista cap a la pista i les meues companyes de somni...

Després d'un bon sopar i una plàcida nit, el dissabte a les 8.15 h. començo a caminar. La pista fa una lleugera pujada fins una mica després de superar el coll  i llavors fa un lleuger descens (uns 30 metres en els tres quilòmetres que hi deu haver).

Del coll cap enrere

Del coll cap a endavant

La pista arriba fins la porta de la cabana de Pardinas. 

Vista de l'altre cantó del coll, cap al barranc de Barleto

Aquí s'acaba la pista.

Un cop a la cabana, girem a l'esquerra i intentem seguir rastres de sender. Des d'abans, però, es veu la llarga carena que baixa de la Punta Suelza, amb la qual cosa, si hi ha bona visibilitat, no és difícil orientar-se. No hi ha massa bon camí i les fites són escadusseres. Després d'una primera pujada arribem a una altra cabana, oberta, a 2.180 metres d'alçada:

I des d'allí ens dirigim a aconseguir l'ample llom de la carena. S'hi arriba per la part més pedregosa que es pot veure en la imatge anterior. Allí trobem un sender més ben marcat que, si no el perdem, ens permetrà uns deu minuts de pujada sense haver de buscar massa. Abans, uns quants distrets que no m'havien sentit:

Un cop arribem dalt de la carena, el camí es desdibuixa, però hi segueixen havent algunes fites. De totes formes, l'itinerari és evident: carena amunt:

Més a l'oest, podem veure la cascada que forma el desguàs dels estanys de Barleto:

I, malgrat que el dia no està massa clar, sí que podem veure la punta Fuesa, espectacular:

 I els estanys de Barleto:

 Cap a l'altre cantó, cap a l'est, observem els Eristes, les Forquetes i la cresta des del coll d'Eriste fins al Posets:

 Tirant de zoom, el grandiós Posets:

La pujada és farragosa a estones. A vegades puja i a vegades puja molt. Vaig seguint les escadusseres fites i fent ziga-zagues per mantenir el cor a ratlla. Així m'apropo a la carena cimera, on un espadat rocós complica el pas. Aquí, les fites ja són més nombroses i hi ha rastres de sender. Girem a l'esquerra per superar aquest pas i ja veim la fita cimera al fons. Només ens queda remuntar els darrers 50 metres de desnivell per arribar al cim, on hi arribo dues hores i quart després d'haver començat a caminar.
Totes les ressenyes que havia llegit parlaven de les meravelloses vistes que hi havia des del cim, a 2970 metres d'alçada. Però en el moment que hi arribo jo està tot tapat i fa força vent. No m'hi estic més d'un minut...

i m'he de conformar, tot baixant, imaginant cap on està la zona del Montperdut...

perquè de més al nord, no he arribat a veure res. No he vist a ningú en tot el matí. Ja bastant avall, una marmota m'observa:

Finalment, arribo a la furgoneta una hora i tres quarts després de sortir del cim. Allí em canvio de roba i me'n vaig cap a Bielsa, a menjar i comprar una mica, abans de dirigir-me cap a l'Estaranha... en la propera entrada...