dilluns, 22 de setembre de 2014

Pic d'Estaranha, a celebrar els tresmils d'en Jordi Pons

Després de baixar de la Punta Suelza i de passar per Bielsa, el dissabte 20 de setembre, passo el túnel de Bielsa, entro a l'estat francès i passo els pobles d'Aragnouet i Fabian. Allí hi ha el desviament cap a l'embassament de Cap de Long. Una estreta i bonica carretera que puja, durants uns dotze quilòmetres guanyant alçada per un entorn privilegiat.
Deixo el cotxe una mica abans de l'embassament, just a l'indret on està indicat "Val d'Estaragne". Allí passaré la nit.

Des de la mateixa carretera ja es veu el cim





Tirant de zoom, l'Estaranha una mica més a prop.

Vista cap al proper embassament

I a sota, l'estany d'Oredon

L'Estaranha és un cim de més tres mil metres per poc: 3.005 metres, on un servidor va acabar el seu periple per les diferents llistes de cims més de tres mil metres dels Pirineus, un ja llunyà 11 de setembre del 2009. Tot un munt de records d'un dia magnífic, amb molt bon temps i encara millor companyia.
Ara estava aquí per celebrar la mateixa efemèride d'un bon company del Centre Excursionista de Lleida, en Jordi Pons. Evidentment, ho visc des d'una altra perspectiva. Durant el vespre van arribant companys i companyes del Centre Excursionista amb ganes d'acompanyar-lo també.
Puntualment, l'endemà, a les 8 del matí, comencem a caminar cap al cim, després de la sorpresa de trobar-me en Florian, un company dels caçafantasmes que, casualment, el Jordi havia conegut l'any passat pujant al pic Long. El Patxi ja m'havia dit que em trobaria algú conegut, però no sabia qui.



Unes cinquanta persones ens dirigim per la vall d'Estaranha cap al cim del seu nom. El dia no és massa clar i també ens cauen algunes gotes, però no gaires...


Vistes cap a la vall.

Al cap de dues hores i quart arribo al cim, on esperem una bona estona que tothom, i especialment en Jordi, acabin d'arribar-hi. Allà es fa la cerimònia d'entrega com a depositari del piolet d'en Juli Soler i Santaló. Tots els socis que acaben els tres mils, reben, com a depositaris, aquest llarg piolet que se suposa que va pertànyer a l'insigne pirineïsta.
Uns quants depositaris del piolet amb dos joves promeses de l'alpinisme lleidatà...

Foto de quasi tot el grup

Sorprenentment, em trobo la benvolguda Joana entre el grup...
Després de baixar, la celebració s'acaba a prop de Bielsa en un restaurant. En la imatge següent podeu veure, d'esquerra a dreta, en Lluís Garrofé, que amb 83 anys, passà el piolet a en Jordi Pons, al mig. I a la dreta, l'inconfusible Feliu Izard, mestre de cerimònies.


1 comentari:

  1. Heu vist el blogg d'en Florian .... pura meravella. A veura si aviat repetim la festa !!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina