Aquest mateix vespre, el Jordi i jo ens dirigim, per la carretera del coll d'Ordino, fins la borda de l'Armiana, per deixar-hi un vehicle. Si tot va bé, serà per on tornarem l'endemà de la nostra circular prevista.
El dissabte 27, tal com estava previst, s'alça un dia fred però esplèndid. A dos quarts de vuit del matí, comencem a caminar per sender conegut, al final de la pista asfaltada que, des de Ransol, va pel fons d'aquesta vall fins una àrea de picnic.
Amb la fresca, avancem sense parar gaire i anem guanyant desnivell fins el primer estany de Ransol:
El camí és clar i va guanyant alçada en direcció a la collada de Meners. Mentre pugem, podem veure ja el pic de la Cabaneta:
El pic de la Serrera no és visible fins que s'està més o menys a prop de la collada:
Poc abans de la collada i després de passar un petit refugi de pedra, ja es pot desviar cap a la dreta (sense arribar al mateix coll) per enllaçar amb l'ampla carena del pic de la Serrera.
Des del cim del pic de la Serrera, de 2.913 m., cinquena alçada d'Andorra, les vistes són molt maques. La Pica d'Estats:
I els nostres següents objectius: Pic de la Cabaneta, a l'esquerra, i pic de l'Estanyó, a la dreta:
Retornem per la carena fins a la collada de Meners, i allí emprenem la carena cap al pic de la Cabaneta. És més accidentada que la de la Serrera, però unes marques grogues ens ajuden a trobar el millor camí sense complicar-nos la vida. Quan realment se'ns complicaria, deixem la carena i, per la dreta, pel nord-oest, seguim les marques grogues que ens fan superar la vertical del cim i pujar, llavors sí, per una pedrera una mica emprenyadora.
És el moment més dur de la pujada. Per sort, no dura gaire i arribem a la carena, on girem cap a l'esquerra
i aviat arribem al cim, una hora i mitja després de sortir del pic de la Serrera, cap a on són les vistes de la següent fotografia:
Deixem el cim i ens dirigim cap al sud-oest, per ampla carena, fins al pic de l'Estanyó, quarta alçada d'Andorra, amb 2.915 metres d'alçada, on hi arribem una hora després d'arribar a la Cabaneta:
Ara volem baixar per la Vall del Riu, per completar la circular. Però un amic del Jordi li havia recomanat baixar per una pedrera que baixava cap a l'estany gran de la Vall del Riu uns metres més enllà del cim, en direcció cap al pic de Casama. És aquesta:
La pedrera se'ns fa desagradable. Hagués estat molt millor tirar enrere uns metres i baixar pel camí de la Vall del Riu. Què hi farem? A l'estany gran retornem al camí i anem baixant per la vall del Riu. Passem per la vora del refugi i seguim baixant. Entrem al bosc i travessem el riu. Poc després, arribem al cotxe que havíem deixat el dia abans a la borda de l'Armiana, vuit hores després d'haver deixat l'altre a la vall de Ransol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada