El pic del Pessó Petit

Primera sortida del nou any 2015, el divendres, 2 de gener.
L'Elena, des de Tremp, em passa a buscar per Viu de Llevata, on estem passant uns dies en família. Al Pont de Suert ens retrobem amb en Josep i ens dirigim cap a la vall de Boí.
Passem Boí i Taüll i ens dirigim cap a l'estació d'esquí. Passat el Pla de l'Ermita i les seues construccions, i en un revolt molt tancat a la dreta, aparquem el vehicle. Estem a l'entrada de la vall de Sant Martí.

Comencem a caminar a les 8.30 hores del matí a uns 1.700 metres d'alçada, per la dreta orogràfica de la vall (esquerra segons pugem). El camí és un GR i està ben marcat. El principal protagonista és el gel. Hi ha molt poca neu, i molta de la que hi ha, està ben gelada.
Anem seguint pel GR. Vora els 2.000 metres d'alçada, i en una clariana del bosc que tenim a l'esquerra, surt el sender, marcat amb senyals de color groc. Hi ha un pal indicador just després d'un frondós pi. Jo me'l vaig passar sense veure'l. Sort de l'Elena, que estava més atenta.
La pujada es fa més contundent i aviat tornem a entrar al bosc i trobem la part més gelada del camí. Cal avançar amb precaució.
El camí i la direcció és més o menys evident. I anem pujant fins que arribem als estanys de Pessó, el de Baix i el Gran, a 2.400 metres d'alçada, molt propers l'un de l'altre:

Un cop allà, ja es veuen els pics de Pessó. A l'esquerra, el gran, més rocós, i a la dreta, el petit, el nostre objectiu d'avui.

Després de passar l'estany Gran, cal girar a la dreta, cap a l'evident i fàcil Collada del Pessó, a 2.688 metres. Són només 200 metres, però a mi se'm fan especialment llargs:

Un cop al coll, cal girar a la dreta, cap al proper cim.

El primer tram més rocós l'esquivem per la seua esquerra i llavors ja per on es vulgui cap a l'evident cim, a 2.792 metres, que ens regala molt bones vistes. Hi arribem després de 4 hores i 10 minuts.

Montserrat! Cap al sudest

En la mateixa direcció, però més proper, els cims de la vall de Manyanet, que tanquen l'estació de Boí-Taüll.

Cap al sudoest, el Turbón

Cap al nordoest, l'Aneto

Més cap al nord, i més propers, els Bessiberris

Cap a l'est, el Pallars Sobirà

I tancant la volta, l'oest més proper, el pla de l'Ermita i la carretera cap a l'estació

Foto de cim

Veient la suau orografia del terreny, ens decidim a baixar del seu cim per una ampla carena cap al nordoest que cau sobre l'estany Gran. Tal com anem baixant, ens anem decantant cap a l'esquerra i ja anem a parar a l'estany de baix:

Ara sí, retornem pel mateix camí de pujada, on arribem després de 2 hores i 50 minuts de baixada.